Despertem totalment conscients que avui és el nostre últim dia sencer a Islàndia. Demà al matí hem de ser a Seyðisfjörður per tancar el cercle que hem anat dibuixat sobre l'illa des del passat 7 d'agost i per tornar a embarcar al Norröna. Però per això, encara hem d'escriure el catorzè dia a l'illa.
El comencem a escriure amb el ja tradicional esmorzar de supermercat islandès. Mentre esmorzem planifiquem el dia d'avui: superar els 19kms de carretera d'alta muntanya (la 939) amb les seves respectives rampes de fins el 17%; vorejar la riba est del riu Lagarfljót per la 931 per visitar la Hengifoss (a aquestes alçades del blog ja hauríeu de saber el significat de la terminació -foss); vorejar la riba oest del mateix riu fins arribar a Egilsstaðir; i trobar un bon lloc on cuinar-nos l'últim dinar a l'illa.
Per la 939 el Berufjörður va quedant enrere.
A través d'un territori veritablement captivador la 939 serpenteja muntanya amunt. Les rampes són fortes però la nostra "petita" no es fa enrere i segueix menjant quilòmetres un rere l'altre. A la nostra esquena el Berufjörður es va empetitint cada vegada més fins que passat un revolt desapareix als nostres ulls. Però el que veiem davant nostre no deixa d'impressionar-nos: un paisatge desolador és l'esquer que ens fa avançar fins arribar de nou a la Ring Road. Han estat 19kms meravellosos que ens han permès estalviar més de 80kms entre les poblacions de Djúpivogur i Breiðdalsvík.
Recorrem 15kms i a l'esquerra agafem la 931, la carretera que voreja la riba oriental del riu Lagarfljót, que forma aquí l'allargat llac Lögurinn. Creuem a l'altra riba pel primer pont que trobem i a l'esquerra topem amb l'aparcament habilitat per realitzar les visites a la zona de la cascada Hengifoss.
La pujada fins la Hengifoss és bastant forta però relativament curta: una hora. A mig camí, i després de passar una tanca, obtenim un petit aperitiu a la Hengifoss: la Litlanesfoss, una cascada rodejada de columnes basàltiques que ens recorda vivament l'Svartifoss.
L'estètica Litlanesfoss.
Mitja hora més de pujada, ara ja molt més suau, i ens plantem davant mateix de la Hengifoss. Aquesta cascada, amb 118m de caiguda, és la tercera més alta de tot el territori islandès.
És impressionant veure com l'aigua, sorgint d'entre les boires, es precipita circ avall entre unes parets rocoses que destaquen per les diverses capes de sediments vermells de què estan formades.
La tornada la fem pel mateix camí obtenint unes fantàstiques panoràmiques del llac Lögurinn.
L'enigmàtica Hengifoss.
Per la 939 el Berufjörður va quedant enrere.A través d'un territori veritablement captivador la 939 serpenteja muntanya amunt. Les rampes són fortes però la nostra "petita" no es fa enrere i segueix menjant quilòmetres un rere l'altre. A la nostra esquena el Berufjörður es va empetitint cada vegada més fins que passat un revolt desapareix als nostres ulls. Però el que veiem davant nostre no deixa d'impressionar-nos: un paisatge desolador és l'esquer que ens fa avançar fins arribar de nou a la Ring Road. Han estat 19kms meravellosos que ens han permès estalviar més de 80kms entre les poblacions de Djúpivogur i Breiðdalsvík.
Recorrem 15kms i a l'esquerra agafem la 931, la carretera que voreja la riba oriental del riu Lagarfljót, que forma aquí l'allargat llac Lögurinn. Creuem a l'altra riba pel primer pont que trobem i a l'esquerra topem amb l'aparcament habilitat per realitzar les visites a la zona de la cascada Hengifoss.
La pujada fins la Hengifoss és bastant forta però relativament curta: una hora. A mig camí, i després de passar una tanca, obtenim un petit aperitiu a la Hengifoss: la Litlanesfoss, una cascada rodejada de columnes basàltiques que ens recorda vivament l'Svartifoss.
L'estètica Litlanesfoss.
Mitja hora més de pujada, ara ja molt més suau, i ens plantem davant mateix de la Hengifoss. Aquesta cascada, amb 118m de caiguda, és la tercera més alta de tot el territori islandès.És impressionant veure com l'aigua, sorgint d'entre les boires, es precipita circ avall entre unes parets rocoses que destaquen per les diverses capes de sediments vermells de què estan formades.
La tornada la fem pel mateix camí obtenint unes fantàstiques panoràmiques del llac Lögurinn.
L'enigmàtica Hengifoss.Seguim el curs del Lagarfljót per la seva riba occidental fins arribar a Egilsstaðir. Entrem a un Bónus a comprar quatre coses i sortim del poble en busca d'un lloc tranquil on gaudir d'un bon dinar.
La tarda la dediquem a fer les últimes compres en un altre hipermercat d'Egilsstaðir, el Samkaup. És aquí on comprem el llibre del fotògraf islandès Sigurgeir Sigurjónsson, titulat "Lost in Iceland". (Recordeu que les fotografies de la capçalera del bloc que ens han acompanyat fins avui són d'ell).
Si una cosa ens ha agradat molt de la freda Islàndia són les seves càlides piscines d'estiu. Tant ens han agradat que dediquem les últimes hores en el país a gaudir d'una d'elles, a gaudir de la d'Egilsstaðir.
Després de gaudir dilatadament els 700ISK de l'entrada a la piscina decidim sortir del poble direcció Seyðisfjörður. La decisió no ha pogut ser més encertada: després d'enfilar les primeres corbes d'asfalt de la carretera 93 veiem un camí que mena dalt d'un turó des del qual s'endevinen unes fantàstiques panoràmiques de la vall del riu Lagarfljót. Un cop hi arribem constatem que no ens equivocàvem, les vistes són realment precioses.
Parem el motor de la furgoneta; ella també mereix un descans. Deixem que un dels CD que més ha girat al llarg del viatge ho segueixi fent, inundant cada petit racó de l'illa amb la seva música. Ens refugiem del fred capvespre islandès dins la furgoneta i deixem que els nostres ulls es relaxin amb una inoblidable posta de sol que es converteix en el fidel reflex de la fi del nostre viatge.
El Lagarfljót descansa sota la posta de sol islandesa.
Gaudim de l'últim sopar en territori islandès i l'allarguem com si perseguíssim l'interminable posta de sol islandesa. Només queda brindar per tot el que al llarg de quinze dies ens ha regalat aquesta terra. Una terra de gel, una terra de foc, una terra que ens ha omplert el cor.
La tarda la dediquem a fer les últimes compres en un altre hipermercat d'Egilsstaðir, el Samkaup. És aquí on comprem el llibre del fotògraf islandès Sigurgeir Sigurjónsson, titulat "Lost in Iceland". (Recordeu que les fotografies de la capçalera del bloc que ens han acompanyat fins avui són d'ell).
Si una cosa ens ha agradat molt de la freda Islàndia són les seves càlides piscines d'estiu. Tant ens han agradat que dediquem les últimes hores en el país a gaudir d'una d'elles, a gaudir de la d'Egilsstaðir.
Després de gaudir dilatadament els 700ISK de l'entrada a la piscina decidim sortir del poble direcció Seyðisfjörður. La decisió no ha pogut ser més encertada: després d'enfilar les primeres corbes d'asfalt de la carretera 93 veiem un camí que mena dalt d'un turó des del qual s'endevinen unes fantàstiques panoràmiques de la vall del riu Lagarfljót. Un cop hi arribem constatem que no ens equivocàvem, les vistes són realment precioses.
Parem el motor de la furgoneta; ella també mereix un descans. Deixem que un dels CD que més ha girat al llarg del viatge ho segueixi fent, inundant cada petit racó de l'illa amb la seva música. Ens refugiem del fred capvespre islandès dins la furgoneta i deixem que els nostres ulls es relaxin amb una inoblidable posta de sol que es converteix en el fidel reflex de la fi del nostre viatge.
El Lagarfljót descansa sota la posta de sol islandesa.
Gaudim de l'últim sopar en territori islandès i l'allarguem com si perseguíssim l'interminable posta de sol islandesa. Només queda brindar per tot el que al llarg de quinze dies ens ha regalat aquesta terra. Una terra de gel, una terra de foc, una terra que ens ha omplert el cor.
Ei, brutal... quin viatge!!! El meu home sempre ha volgut anar-hi... ara me n'heu fet venir ganes a mi tot! I, a més a més, en furgoneta.. això m'ho apunto!!! Felicitats pel bloc! Ja us visitaré per veure la tornada!
ResponEliminaall
Gràcies per les felicitacions! Ens alegra saber que el bloc té aquests efectes en la gent, que els impulsa a deixar-se anar i a fer via cap a "aquelles terres que estan allà dalt, on fa tanta calor" (en paraules d'Eiður Guðjohnsen). No podem deixar d'animar a la gent que pensi en anar-hi en furgo a que ho provi. És un viatge llarg però que en cap moment se'ns va fer pesat (bé, potser una mica en el retorn per les autopistes centreeuropees). Així que ànims a tothom! Islàndia us espera!
ResponEliminaFelicitats pel bloc!
ResponEliminaUs seguirem (jo i la meva dona) les passes en molts de llocs -però no tan lluny-, anirem a comprar als mateixos supermercats, visitarem les mateixes cascades, ens banyarem a les piscines calentes, ens rellegirem el bloc per no oblidar res important... però no dormirem a la furgo (tenim ja una certa edat), sinó que ho farem a les nombroses granges que hi ha on intentarem parlar amb la gent i, amb el seu contacte, sentir-nos una mica més a prop seu. Tot això si no hi ha res que ho impedeixi! (esperem que no).
Tanmateix el vostre viatge ens servirà de guia.
Gràcies.