07 d’agost 2008

Dia 5 (tarda): Seyðisfjörður - Öxarfjörður

Quan fa un parell d'hores observàvem, atònits, les solitàries terres islandeses caient a l'oceà ens fixàvem també en una estreta pista que resseguia fidelment la línia de costa. Un vehicle aixecava un enorme núvol de pols al seu pas. La imatge d'aquest vehicle dirigint-se a qui sap on, ens suscitava una sensació de solitud encara més gran. També una sensació de petitesa absoluta.

Ara, que deixem la petita població de Seyðisfjörður darrera nostre i enfilem les primeres corbes de la carretera 93 que ens durà a Egilsstaðir, recuperem la imatge d'aquell vehicle. El vehicle, però, és ara la nostra furgoneta. Els sentiments de solitud i petitesa allò que perseguim.

La carretera 93 i al fons Seyðisfjörður.

És el primer dia a Islàndia i no volem perdre ni un segon. Els 21 quilòmetres que separen Seyðisfjörður d'Egilsstaðir es caracteritzen per una falta absoluta de soledat. El motiu és que la 93 és l'única carretera que comunica el fiord amb la resta de l'illa, així que els dies que el ferry arriba al port la carretera s'inunda de tota mena de vehicles que, o bé inicien l'estada a l'illa, o bé l'acaben.
Però aquest fet no desvirtua per res el curt trajecte. El que més ens crida l'atenció és la gran quantitat d'aigua que baixa dels cims. Per tot arreu veiem rierols i petits saltants d'aigua que són causa de la nostra admiració. Si aquests saltants es trobessin a Catalunya serien l'objectiu d'un bon grapat de flaixos, però a Islàndia aquest petits saltants passen del tot desapercebuts.

Egilsstaðir no és res més que una petita població de serveis on molts vehicles s'aturen a comprar provisions per l'estada a l'illa. Nosaltres estem ben proveïts i no ens hi aturem, volem dedicar tota la tarda a visitar la zona de Dettifoss, a uns 150 quilòmetres d'on ens trobem. Per arribar-hi agafem la carretera número 1 (la principal de l'illa) i després ens desviem per la 864 (totalment apta per qualsevol tipus de vehicle) tot simulant una etapa del París - Dakar (veure vídeo).

Conduint per la carretera número 1 (la Ring Road).


Per la 864, direcció Dettifoss.

La cascada Dettifoss es troba situada dins el Parc Nacional de Jökulsárgljúfur, en el canó obert pel riu d'origen glacial Jökulsá á Fjöllum. Quan arribem a l'aparcament res presagia el que estem a punt de veure.

Baixem de la furgoneta ràpidament necessitats de respirar aire net, doncs l'interior ha estat envaït per un espès núvol de pols: un bon record de la 864! La pols de la pista s'ha anat escolant per les petites obertures de la furgoneta, en especial per la part posterior. Mentre intento segellar les juntures de les portes del darrere utilitzant bosses d'escombraries Bonpreu, la Sílvia entaula conversa amb una colla de catalans que s'han apropat a nosaltres havent vist el CAT de la matrícula.

Com deia, res fa presagiar el que veurem. Iniciem el camí sense veure ni sentir res que indiqui la presència d'una cascada de 44 metres d'altura i 100 metres d'amplada. El paratge que ens envolta és solitari i gris. Però, poc després, la Dettifoss se'ns presenta als nostres peus.

Panoràmica de la Dettifoss i vista parcial del canó del riu Jökulsá á Fjöllum.


La força de l'aigua.

Contemplant embadalits la caiguda de l'aigua.

L'aigua, congelada; la terra, negra.

La visió de la cascada és impactant. Dettifoss sorgeix d'enmig del no-res. La seva presència ens fa petits, el seu soroll ens eixorda, el color gris de les seves aigües ens sorprèn. Dediquem força estona a la seva contemplació. En silenci. Qui parla, és ella.

Molt a prop de la Dettifoss hi ha dues cascades més: la Selfoss i la Hafragilsfoss. Un petit camí uneix les tres cascades en un recorregut de 5 quilòmetres.

Mapa de la zona de Dettifoss.

Decidim acostar-nos a la Selfoss tot passejant tranquil·lament. La decisió no ha pogut ser més encertada. Pràcticament no hi ha ningú i la bellesa de la cascada és indubtable.


La Selfoss.

Retornem a l'aparcament aturant-nos una vegada més davant la Dettifoss. Busquem un lloc privilegiat on poder berenar acompanyats de la seva remor i del seu encís. L'havíem vist en guies i revistes, però en viu i en directe és molt més del que havíem pogut imaginar. És espectacular.

Les parets del canó obert pel riu Jökulsá á Fjöllum.

Arrenquem la furgoneta i ens apropem a l'aparcament de la Hafragilsfoss. No baixem a la riba del riu, ens quedem a dalt del canó on la vista és magnífica.
El sol ja fa estona que ha desaparegut més enllà de l'horitzó, però la llum persisteix i sembla que el dia no vulgui deixar pas a la nit. Fa fred, però no prou per no deixar-nos meravellar amb el que presenciem.

La Hafragilsfoss.

Per avui ja n'hi ha prou. Retornem a la polsegosa pista 864 per dirigir-nos cap al nord, en direcció a l'Öxarfjörður, un fiord que sobre el mapa sembla més una badia. La intenció és aturar-nos en algun indret tranquil (no serà difícil) amb vistes a l'oceà. En el mapa no apareix cap nucli de població, això ens agrada.

Just abans d'arribar a la carretera 85, que ressegueix aquesta part de la costa nord-est, creuem el Cercle Polar Àrtic, un dels cinc principals paral·lels terrestres: el paral·lel de latitud 66ºNord. D'aquí el nom de la principal marca de roba islandesa: 66ºNorth.

Una imatge de silenci.

La 864 prop del paral·lel 66ºN.

Les ovelles, de tres en tres.

El Jökulsá á Fjöllum prop de la seva desembocadura a l'Öxarfjörður.

Llacuna a l'Öxarfjörður.

El nostre hotel particular a l'Öxarfjörður (23:00).

Poc més de 50 quilòmetres i trobem el lloc ideal: una zona d'aparcament solitària a la part més occidental de l'Öxarfjörður. El trajecte que hem fet fins arribar aquí ha estat magnífic. Amb pols, però magnífic. Hem creuat paratges d'una bellesa indescriptible i hem pogut constatar que és veritat el que havíem llegit: les ovelles pasturen de tres en tres. Insòlit!

És tard. Ara a sopar i després a dormir, que el dia ha estat, una vegada més, molt llarg. Avui dormirem sobre l'oceà al costat de la carretera que demà ens portarà a Húsavík. D'allà ens dirigirem al llac Mývatn, u
na altra de les zones fantàstiques que ens esperen en el nostre viatge.

El primer dia a Islàndia no ha defraudat. Tot el contrari, ens ha sorprès i impactat.

Per cert!, el sistema anti-pols ha funcionat perfectament (n'haurem de demanar la patent!).


6 comentaris:

  1. Natàlia, espero que aquesta entrega no se't faci tan curta!

    Quim, trobaràs en aquesta etapa un símil maratonià???

    Frank, enganxar-se a un bloc no és perillós. Almenys a aquest!

    Pere, espero que el bloc et sigui una eina útil per preparar el teu viatge. Per qualsevol cosa, només has de demanar-m'ho!

    ResponElimina
  2. No cal que ho juris! estic esperant la propera entrega amb candeletes, realment impressionant! Ja estic mirant furgos per internet...;-)
    Frank

    ResponElimina
  3. Se m'està fent la boca aigua...
    Albert, t'hauries de dedicar a la literatura de viatges. Se't dóna molt bé.
    Tot i haver vist moltes cascades en revistes, aquestes em semblen...com més autèntiques. Serà perquè m'has permès sentir el seu soroll?
    Vinga, no baixis el nivell ni el "timing" (encara que te'n vagis de cap de setmana)

    ResponElimina
  4. Uhhh.....! Brutal, crec que desprès d'aquestes cròniques no hauré d'anar mai a Islandia dons sembla que estigui viatjant...! (no tenen problemes d'aigua no aquest pais?, poder de pressió de l'aigua si, eh?....i si... la solitud d'aquests paratges semblen la solitud que experimento al km 35 de la marató..!...je,je,je,,..però no tant relaxants.
    Quim

    ResponElimina
  5. Eis... estic d'acord amb en Pere...dedica't a relatar viatges...quan un llibre es bo, se't fa curt...Ja tinc ganes de la pròxima entrega!

    Nat

    ResponElimina
  6. Albert t'estàs sortint! Com m'agradaria poder viatjar-hi un dia dalt velo!!!

    Venga que no decaigui la cosa!

    ResponElimina