Islàndia es lleva ennuvolada. Nosaltres ho fem cansats. L'excursió d'ahir ha deixat seqüeles, però els nostres ja tradicionals esmorzars de furgoneta fan meravelles.
Dit i fet. Esmorzem, i ja més recuperats, sortim de l'aparcament de la granja Stöng sense fer gens de cas a la construcció; doncs no obren fins tard. Es tracta d'una fidel reconstrucció de l'original granja Stöng (segle XI) que va ser sepultada per la lava que el volcà Hekla va vomitar l'any 1104.
Avui volem arribar a Vík resseguint bona part de la costa sud-oest islandesa, tot descobrint algunes de les cascades més espectaculars del país. Per retornar a la Ring Road no hem de fer res més que baixar per la 32 i la 30 fins arribar pràcticament a Selfoss. Ja a la Ring Road ens aturem prop de Hella per abastir-nos de gasoil, i també a Hvolsvöllur per omplir el rebost de cars i necessaris productes islandesos.
La visió de la cascada Seljalandsfoss ens esclafa literalment tots els sentits. La veiem a molta distància des de la mateixa Ring Road, però no és fins que som molt a prop d'ella que en som del tot conscients de la seva grandiositat. L'aigua es desploma des d'una altura de més de 40 metres formant una cortina d'aigua realment impressionant. Veient-t'ho així res faria pensar que ens trobem a poc més de cinc quilòmetres de l'oceà.
Ens dirigim cap a la part posterior de la cascada en una experiència que podríem definir com a molt humida! El vent s'endú l'aigua contra nosaltres i prenem, a contracor, la primera i última dutxa freda del viatge. Però també prenem unes quantes instantànies que conformen aquesta magnífica composició de la Seljalandsfoss:
Dit i fet. Esmorzem, i ja més recuperats, sortim de l'aparcament de la granja Stöng sense fer gens de cas a la construcció; doncs no obren fins tard. Es tracta d'una fidel reconstrucció de l'original granja Stöng (segle XI) que va ser sepultada per la lava que el volcà Hekla va vomitar l'any 1104.
Avui volem arribar a Vík resseguint bona part de la costa sud-oest islandesa, tot descobrint algunes de les cascades més espectaculars del país. Per retornar a la Ring Road no hem de fer res més que baixar per la 32 i la 30 fins arribar pràcticament a Selfoss. Ja a la Ring Road ens aturem prop de Hella per abastir-nos de gasoil, i també a Hvolsvöllur per omplir el rebost de cars i necessaris productes islandesos.
La visió de la cascada Seljalandsfoss ens esclafa literalment tots els sentits. La veiem a molta distància des de la mateixa Ring Road, però no és fins que som molt a prop d'ella que en som del tot conscients de la seva grandiositat. L'aigua es desploma des d'una altura de més de 40 metres formant una cortina d'aigua realment impressionant. Veient-t'ho així res faria pensar que ens trobem a poc més de cinc quilòmetres de l'oceà.
Ens dirigim cap a la part posterior de la cascada en una experiència que podríem definir com a molt humida! El vent s'endú l'aigua contra nosaltres i prenem, a contracor, la primera i última dutxa freda del viatge. Però també prenem unes quantes instantànies que conformen aquesta magnífica composició de la Seljalandsfoss:
La cortina de la Seljalandsfoss.
La nostra guia excursionista ens recomana una altra cascada, la Glúfrafoss, que, tot i quedar molt a prop de la Seljalandsfoss, passa del tot desapercebuda per a la multitud de gent que baixa de l'autocar i dirigeix la seva mirada cap a aquesta última (foto de la dreta). Us preguntareu perquè. Doncs resulta que la Glúfrafoss està amagada darrera d'una estreta i elevada esquerda a la roca.
Un caminet molt relliscós ens condueix en pocs minuts fins a la Glúfrafoss. Bé, potser hauríem de dir fins a l'entrada de la Glúfrafoss! Veiem com una densa cortina d'aigua cau al fons de l'enorme esquerda que s'obre davant nostre. Ho veiem així:
La tímida Glúfrafoss.
Un caminet molt relliscós ens condueix en pocs minuts fins a la Glúfrafoss. Bé, potser hauríem de dir fins a l'entrada de la Glúfrafoss! Veiem com una densa cortina d'aigua cau al fons de l'enorme esquerda que s'obre davant nostre. Ho veiem així:
La tímida Glúfrafoss.L'única manera d'accedir al peu de la cascada és endinsant-nos a través de l'esquerda per el rierol d'aigua gelada. Només tenim unes sandàlies d'aigua, així que decidim entrar-hi primer l'un i després l'altre. Mireu, mireu...
Peus en remull.
Sentim curiositat per saber on mena el corriol que s'enfila pel costat mateix de l'esquerda i no podem resistir-nos de seguir-lo. En pocs minuts, i després de grimpar uns quants metres, arribem al final del corriol: una vista espectacular del forat per on s'escola l'aigua que forma la Glúfrafoss és el premi a la nostra curiositat.
Retornem al pàrquing de la Seljalandfoss i un cop allà, mentre ens preparem per marxar, se'ns acosten un parell de personatges -no recordo de quina nacionalitat- preocupats per l'estrany símbol que sobreviu a la nostra matrícula: el nostre estimat CAT. Ens entenem en anglès (si!, jo encara no m'ho explico!), i iniciem una conversa més pròpia d'un curs de ciències polítiques que no pas d'una casual trobada en un aparcament islandès. Quan retornen, feliços i contents, al seu autocar, em queda el dubte de si han entès realment alguna cosa de tot el que els he explicat.
Amb aquest dubte ens enfilem a la Multivan i sortim de Seljalandfoss direcció est. Pròxima estació: Skógafoss.
Només 25 quilòmetres separen la Seljalandfoss de l'Skógafoss, situada a uns centenars de metres del nucli d'Skogar.La Ring Road discorre en aquest punt paral·lela a l'oceà, situat un parell de quilòmetres al sud, i també paral·lela a dues "petites" glaceres, l'Eyjafjallajökull i el Mýrdalsjökull, situades uns deu quilòmetres al nord.
A la nostra dreta la plana deixa intuir l'oceà a l'horitzó; a la nostra esquerra petites muntanyes d'aspecte alpí semblen plorar cadascuna de les diminutes cascades que cauen per les seves vessants. Davant nostre l'asfalt es perd en la llunyania. De tant en tant algun vehicle despistat es creua amb nosaltres.
Tot i que estem molt a prop d'Skógafoss decidim aturar-nos a dinar a Seljavellir, un petit nucli habitat famós per la seva piscina natural que es troba enclavada al fons d'una meravellosa vall. Com que un rètol ens indica que la piscina està tancada al públic ens limitem a trobar un bon lloc on poder cuinar i dinar tranquil·lament.Amb la panxa plena arribem a Skógafoss, que ens rep amb un so eixordador i una bellesa que la fa inconfusible. És una cascada que, com la de Seljalandfoss, es troba molt a prop de l'oceà. De fet, és després de la seva enorme caiguda que l'aigua avança lentament, de manera fúnebre, cap a ell.
El so de l'aigua.
Després de veure, des dels seus peus, com l'aigua es desploma des de més de 60 metres d'altura, ara toca enfilar-nos a la seva capçalera per obtenir-ne una visió diferent, una visió antagònica. Unes escales força dissimulades a la dreta de la cascada ens ajuden a arribar-hi.
La panoràmica que se'ns obre des de dalt és fantàstica. L'oceà es divisa clarament a l'horitzó. L'aigua arriba al precipici marejada d'haver anat traçant cadascun dels revolts que el riu li ha anat marcant.
La meravella d'Skógafoss.
Amb la imatge de Skógafoss encara a la retina circulem per la Ring Road durant 35 preciosos quilòmetres fins arribar a Vík í Mýrdal, una petita localitat costanera que es troba situada al punt més meridional de tot el país.
Intentem trobar un lloc on passar la nit i on tinguin servei de rentadora i secadora, però no aconseguim aquest últim objectiu. En un hostal ens comenten que la piscina municipal té aquests serveis però quan hi arribem ja és tancada. Decidim tornar-hi demà al matí.
Ara només ens queda escollir on dormir. Decidim recular vint quilòmetres enrere per arribar al far de Dyrhólaey, que s'aixeca al capdamunt d'un penyasegat basàltic de més de 100 metres d'altura i que és famós per l'arc natural que s'eleva damunt de l'oceà i per la gran quantitat de fauna avícola que hi habita.
Arribem a l'aparcament del far després d'uns quants quilòmetres de típica pista islandesa i ràpidament baixem de la furgoneta disposats a inspeccionar la zona.La nit cau lentament damunt del far i el paisatge que ens envolta esdevé fascinant. Quedem bocabadats amb el que veiem. Els penyasegats tallen la respiració. L'arc natural que l'oceà ha esculpit a la roca és increïblement bell. I el far és el gran dominador de tot aquest espectacle que la naturalesa ha organitzat al seu voltant.
Panoràmica oest des de Dyrhólaey.La d'avui tornarà a ser una altra nit molt especial. Sopar i passar la nit en aquest lloc és un regal que no podíem pas desaprofitar. Serà una d'aquelles nits per no oblidar.
L'última llum del dia agonitza. La lluna s'eleva tímidament damunt l'oceà. Dyrhólaey es prepara per una altra nit de somni. Un somni islandès.
L'última llum del dia agonitza. La lluna s'eleva tímidament damunt l'oceà. Dyrhólaey es prepara per una altra nit de somni. Un somni islandès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada