Dia 7: Ruta de l'Askja

7:30 a.m. Despertem al costat del llac Mývatn, a Reykjahlíð mateix. D'aquí mitja hora agafem l'autocar que ens portarà fins a la remota zona de l'Askja. És dur llevar-se a aquestes hores tenint en compte tot el que vam fer ahir i el ritme que vam portar. Suposem que la visita als Mývatn Nature Baths haurà ajudat a què això es faci més suportable i que la sensació de cansament sigui menor.

Arribem a l'aparcament de l'oficina de turisme de Reykjahlíð 5 minuts abans de les 8 del matí i després d'agafar les motxilles amb el menjar, els anoracs i les botes ens dirigim cap a l'autocar. L'autocar ja és gairebé ple i escollim un parell de seients de la part del fons. A les 8 en punt iniciem la ruta cap a l'Askja, una impressionant caldera volcànica que s'estén per una àrea de gairebé 50 km². És en aquest fascinant lloc on els astronautes de la NASA es van preparar per l'aterratge a la lluna. (Si voleu veure on anem no us perdeu aquesta magnífica panoràmica).

Recordeu que a askjatours.is trobareu tota la informació necessària per fer l'excursió. Al canvi actual la sortida surt per 94€.

Curiosa matrícula la de l'autocar.

Per arribar a l'Askja s'ha d'agafar la pista F88 que comença a la Ring Road, 35 quilòmetres a l'est de Reykjahlíð. El recorregut d'aquesta pista és d'uns 100 quilòmetres i remunta la ribera occidental del riu Jökulsá á Fjöllum. Es tracta d'una pista només transitable per vehicles tot terreny, on s'han de travessar alguns rius i on la presència constant de neu obliga a que només es pugui circular els mesos d'estiu. Això sí, molt ben abrigats i amb calçat de muntanya.

El trajecte de 135 quilòmetres es fa llarg. L'autocar no pot agafar velocitats gaire elevades perquè la pista és una successió de revolts enmig de camps de lava infinits. Els sots i les arestes tallants de les roques obliguen a que la precaució en la conducció sigui màxima.

La F88 travessa el riu Grafarlandaá. Millor fer cas del cartell: Qui avisa no és traïdor!

Un cop hem travessat el riu Grafarlandaá, afluent del Jökulsá á Fjöllum, ens endinsem en la Reserva Natural de Herðubreið. Per les finestres de l'autocar veiem l'auster aeròdrom de Öskjuleið, una simple extensió de terreny ple de pedres a tocar del riu. Pocs minuts després l'autocar para i disposem de mitja horeta per passejar als peus de la muntanya subglacial de Herðubreið (1.682m), amb el seu característic cim pla i nevat (una peculiaritat que a Islàndia s'anomena móberg) amagat entre els núvols. Aprofitem l'aturada per esmorzar i donar un tomb per la zona, on hi ha un refugi de muntanya, una zona d'acampada i una oficina d'informació.

El Herðubreið i l'extens camp de lava de la zona.

L'aigua s'obre pas entre la lava.

Com abastir-se d'aigua enmig del desert?

Tornem a l'autocar i no tardem ni deu minuts en tornar a parar. El motiu: el canó excavat sobre el sòl volcànic pel riu Jökulsá á Fjöllum, que neix 50 quilòmetres al sud recollint les aigües de desglaç de la gran glacera Vatnajökull. Sí!, una altra vegada aquest riu! Ho podeu jutjar vosaltres mateixos mirant les fotografies d'aquí sota, però és innegable que aquest riu és captivador i la seva força brutal.

Riu-te'n de Llavorsí!

Continuem el trajecte per un conjunt de dunes que recorden paisatges lunars fins arribar al refugi de Dreki (en algun punt d'aquest trajecte, la F88 es converteix misteriosament en la F910). D'aquí a l'aparcament de l'Askja només hi ha 8 quilòmetres, que equivalen a quinze minuts serpentejant damunt el camp de lava Vikrahraun, fruit de l'última erupció important que va tenir lloc a la zona, el 1961.

Paisatge llunàtic.

Mapa de la zona de l'Askja.

El 1875 va sorgir la primera caldera de l'Askja, ampliada posteriorment després d'una nova erupció. Aquesta última va ser la que va originar una caldera omplerta d'aigua i denominada avui dia llac Öskjuvatn, amb una profunditat de 217 metres.
Al nord-est de la caldera de l'Askja trobem el con Viti, famós pel seu llac d'aigües blanques. El seu origen també el trobem en l'explosió de 1875, quan una fumarola va rebentar i el material emergent va produir un con de 150m d'altura. Ara, la seva aigua té una temperatura de 28º, i no són pocs els que s'atreveixen a prendre-hi un bany.

Per fi a l'Askja. Bé, a l'aparcament de l'Askja.

Gairebé 5 hores després d'haver sortit de Reykjahlíð arribem al nostre destí: la caldera de l'Askja. La guia que ens acompanya a l'autocar ens anuncia que disposem de poc menys de 3 hores per visitar la zona, així que sense perdre massa el temps iniciem el recorregut a peu que ens portarà fins al llac Öskjuvatn i el Viti.

Abrigats fins a les celles fem les primeres passes damunt la caldera de l'Askja. El que ens envolta és impressionant. Ens dóna la sensació de no estar trepitjant el planeta Terra. Aclaparats pel que ens envolta anem seguint inconscientment uns pals senyalitzadors que indiquen el camí a seguir per arribar al llac Viti. No té pèrdua. En poc menys de 40 minuts ens trobem al capdamunt del con Viti observant al·lucinats el que la mare naturalesa ens ofereix. Veieu-ho vosaltres mateixos en aquest vídeo:

En primer terme el Viti i darrera seu l'Öskjuvatn.

Com podeu observar en el vídeo, el llac Viti es troba per sota del nivell de les aigües de l'Öskjuvatn, configurant d'aquesta manera un paisatge digne de ser fotografiat fins a la sacietat per tots els intrèpids i curiosos viatgers (com nosaltres, sobretot curiosos!) que arriben a aquest aïllat indret islandès.

La diferència en el nivell de les seves aigües no és pas l'única: l'aigua de l'Öskjuvatn és blava, gèlida i profunda; la del Viti blanca, amb una temperatura apta per al bany i de poca profunditat. I com no podia ser d'una altra manera, l'Öskjuvatn és inodor i el Viti fa pudor. De què? No cal dir-ho!

Però, ni la forta pudor a sofre, ni la baixa temperatura a la que estem, ens impedeixen baixar a la vora del llac i prendre un bany a les seves temperades aigües. La sensació és indescriptible. Em refereixo a la sensació d'estar en calçotets/calces a l'últim racó d'Islàndia congelant-nos de fred segons abans d'entrar a les aigües d'un pudent con volcànic. (Evidentment existeixen fotografies que immortalitzen tal gloriós moment, però per decència, la poca que ens queda, hem decidit evitar penjar-les al bloc. En tot cas, no deixarem de recomanar a tothom que un dia s'acosti a l'Askja que prengui un reconfortant bany al Viti).

Paisatge digne de ser fotografiat fins a la sacietat.

Després del sulfúric bany al Viti, ens acostem a la part de con volcànic que separa els dos llacs. Un cop ho hem fotografiat tot del dret i del revés, i hem acabat d'al·lucinar amb el que estem vivint, desfem el recorregut que ens ha portat fins aquí i arribem a l'autocar amb el temps just per enfilar-nos-hi.

Retornem al refugi de Dreki on disposem de tres quarts d'hora per fer el que ens plagui. La Sílvia descobreix un caminet darrera del refugi que sembla interessant seguir. Es tracta del congost de Drekagil (literalment, "el congost del drac"), on ens endinsem, seguint un petit rierol, fins obtenir com a premi una petita cascada al final de tot. Aquesta sí que no ens l'esperàvem!

El refugi de Dreki i, al fons, el congost de Drekagil.

Direccions en el desert.

Ens queden quatre hores per arribar a Reykjahlíð. Estem cansats i comença a ploure tímidament. L'autocar avança amb precaució damunt l'estreta pista F88, mentre nosaltres,en silenci, observem l'horitzó que es perd confusament a la llunyania. Silenci, l'únic element necessari per transmetre què se sent en un lloc com l'Askja.

La Sílvia s'adorm. Quan es desperta, sóc jo qui recolza el cap damunt la seva espatlla. Arribem a la Ring Road. 35 quilòmetres i serem al llac Mývatn, el nostre centre d'operacions a la zona. Avui necessitem dutxar-nos i posar alguna rentadora. Provarem en un càmping que ja tenim controlat a l'entrada oest de Reykjahlíð. A veure si tenim sort!

L'Askja... silenci.

Dia 8: Llac Mývatn - Hveravellir