Si bé dèiem que la paraula Reykjavik és una campiona en una partida d'Scrabble (mireu aquí), què me'n dieu de la paraula Landmannalaugar? Si ens posem a comptar els punts que dóna potser no supera els de la capital, però pel que fa a bellesa l'eclipsa totalment. Em permeto la llicència de llançar aquesta afirmació sense haver-hi posat encara els peus. I és que uns quants mesos preparant aquest viatge i el que un té absolutament clar és que la visita a Landmannalaugar és absolutament imprescindible.
Però ara estem a Herdísarvík, a la costa sud-oest del país. A "tan sols" 180 quilòmetres de Landmannalaugar. Així que després d'un altre típic esmorzar catalano-islandès (suc Don Simón -evidentment-, pa de motlle islandès -boníssim-, Nocilla -no podia faltar-, melmelada -com a casa-, muffins islandesos -deliciosos-, etc.) reprenem el camí amb el destí molt clar.
La ruta a seguir també la tenim molt clara: arribar a Hveragerdi per la carretera 38 després de deixar enrere la pedregosa 42; dotze quilòmetres de Ring Road fins a Selfoss i setze més per arribar al desviament de la 30; divuit més per continuar per la 32 durant uns vuitanta quilòmetres; i finalment trenta més per la F208 que ens conduirà a Landmannalaugar. No us espanteu! Ja sé que totes aquestes instruccions semblen més les d'una cruel gimcana que pas les precises indicacions per arribar a un dels indrets més meravellosos d'Islàndia, però damunt el terreny i amb un bon mapa com el que dúiem nosaltres arribar a aquest petit paradís islandès és bufar i fer ampolles (una miqueta d'ànims mai venen malament!).
A mig camí de Hveragerdi ens aturem a la cova de Raufarhólshellir d'una longitud d'uns 1350m. El cartell és persuasiu i ens limitem a una curta incursió en el seu interior. Fem quatre fotos que queden horroroses i marxem.
Hveragerdi passarà a la història del nostre viatge per ser l'única població on podem dir que ens hi hem perdut (de forma relativa és clar, perdre's a qualsevol poble islandès és difícil i improbable). Esperàvem el paradís (degut a algunes lectures no massa recomanables) i en marxem sense haver-lo trobat. Resulta que Hveragerdi significa "jardí de les fonts calentes" per la gran quantitat d'hivernacles que hi ha i on s'hi cultiva pràcticament de tot. Tot això, evidentment, gràcies a l'enorme activitat geotermal del seu subsòl: fumaroles, guèisers, pous de fang bullint, etc. que es troben disseminats per tota la població. Bé, això segons moltes guies. Si aneu a Hveragerdi i ho trobeu no dubteu en fer-nos-ho saber! Nosaltres ja hi vam deixar prou carburant!
Passem de llarg Selfoss, potser influenciats inconscientment pel terratrèmol que va experimentar la població el passat 29 de maig (veure article / veure vídeo), i poc després ens aturem per regalar a la nostra petitona una merescuda dutxa d'aigua gelada (alguna cosa s'ha de fer amb la gran quantitat d'aigua que prové del desglaç!).
Amb la petitona ben neta seguim camí de Landmannalaugar deixant rere nostre els últims rastres de civilització. Ben aviat descobrim el principal motiu de tanta desolació: el Hekla (foto), un enorme i imponent volcà que s'eleva fins als 1491m d'alçada i el nom del qual significa "Encaputxat".
Es tracta del volcà més actiu de l'illa i el més estudiat per vulcanòlegs de tot el món. L'erupció més terrible del segle passat va tenir lloc el 1947, quan l'activitat va durar tretze mesos i un núvol de cendres es va elevar a 27 quilòmetres d'altitud i va anar avançant fins arribar a Rússia.
Voltants de Landmannalaugar.
Renunciem a una perspectiva més detallista del volcà i seguim dirigint les quatre rodes de la furgoneta per la carretera 32. Pocs quilòmetres abans de desviar-nos per la F208 ens aturem a l'última estació de servei que trobarem fins a Landmannalaugar per abastir-nos de gasoil. Mentre jo busco els serveis, la Sílvia omple el dipòsit de la furgoneta. Bé, això d'omplir és un dir. Dotze litres de gasoil és tot el que la mànega ens regala. I tot això després que la Sílvia hagi viscut el seu Hekla particular: una mànega gotejant cada mil·lilitre del preuat combustible, un sospitós fum emanant de l'assortidor i una intensa flaire a cremat rubricant l'escena. Així i doncs, cap a Landmannalaugar amb dotze litres de gasoil més les escorrialles que quedaven al dipòsit abans de reemplenar-lo.
Per la F208 direcció Landmannalaugar.
Després de gairebé 30 quilòmetres de tortuosa i pedregosa pista arribem al nostre anhelat destí. Aparquem la furgoneta a pocs metres del riu que ens separa del campament situat a uns 300 metres de nosaltres. Hem vist unes quantes furgonetes similars a la nostra aparcades aquí i després de pensar-ho molt decidim no provar de creuar el riu. Mentre dinem dins la furgoneta no són pocs els 4x4 que travessen el riu sense cap mena de dificultat.
Els últims quilòmetres de trajecte han estat increïbles. El paisatge ha anat evolucionant fins a convertir-se en una mena de quadre amb els colors pujats de to. Senzillament increïble. Ens ha deixat un gust tan bo a la boca que no podem esperar a la sortida maratoniana que tenim prevista per demà. Decidim preparar una mica de berenar i sortir a donar un tomb pels voltants. Sortim en direcció contrària a la que agafarem demà.
Avancem uns 500 metres per la mateixa pista que ens ha conduït a Landmannalaugar i tot seguit ens enfilem per un caminet a l'esquerra tot seguint unes estaques de color blau clavades a terra. A mesura que guanyem alçada l'espectacle augmenta proporcionalment. Contempleu aquesta esplèndida panoràmica captada per nosaltres mateixos i jutgeu:
Panoràmica de Landmannalaugar.
(Clickeu damunt la imatge per veure-ho millor).
Paisatges de Landmannalaugar.
De tornada a la furgoneta aprofitem que passem pel costat d'unes clapes de neu dura per abastir-nos de gel per la nevera "dominguera" que portem, i on conservem des de formatges fins a verdures, passant per embotits i sucs de taronja Don Simón. Emplenem una bossada de gel després d'un considerable esforç amb l'inestimable ajuda dels bastons i ens afanyem a arribar a la furgoneta abans no se'ns "desfaci" el pla.
El sol cau lentament damunt l'espartà campament de Landmannalaugar i les ombres de les muntanyes de colors van guanyant terreny a poc a poc. És un espectacle únic, digne de ser admirat. I què millor que admirar-lo prenent un relaxant bany a les aigües calentes i fumejants que ens regala un petit rierol.
El seu fum és com la llum d'un far que guia un vaixell enmig d'una tempesta. Deixem el gel a la nevera i ràpidament agafem el banyador i la tovallola i ens dirigim cap allà. Caminem a poc a poc, com si Landmannalaugar exercís un estrany poder sobre nosaltres. Anem captant tot el que se'ns presenta als nostres ulls. El fum és cada vegada més a prop. El relax islandès és a tocar.
Però ara estem a Herdísarvík, a la costa sud-oest del país. A "tan sols" 180 quilòmetres de Landmannalaugar. Així que després d'un altre típic esmorzar catalano-islandès (suc Don Simón -evidentment-, pa de motlle islandès -boníssim-, Nocilla -no podia faltar-, melmelada -com a casa-, muffins islandesos -deliciosos-, etc.) reprenem el camí amb el destí molt clar.
La ruta a seguir també la tenim molt clara: arribar a Hveragerdi per la carretera 38 després de deixar enrere la pedregosa 42; dotze quilòmetres de Ring Road fins a Selfoss i setze més per arribar al desviament de la 30; divuit més per continuar per la 32 durant uns vuitanta quilòmetres; i finalment trenta més per la F208 que ens conduirà a Landmannalaugar. No us espanteu! Ja sé que totes aquestes instruccions semblen més les d'una cruel gimcana que pas les precises indicacions per arribar a un dels indrets més meravellosos d'Islàndia, però damunt el terreny i amb un bon mapa com el que dúiem nosaltres arribar a aquest petit paradís islandès és bufar i fer ampolles (una miqueta d'ànims mai venen malament!).
A mig camí de Hveragerdi ens aturem a la cova de Raufarhólshellir d'una longitud d'uns 1350m. El cartell és persuasiu i ens limitem a una curta incursió en el seu interior. Fem quatre fotos que queden horroroses i marxem.Hveragerdi passarà a la història del nostre viatge per ser l'única població on podem dir que ens hi hem perdut (de forma relativa és clar, perdre's a qualsevol poble islandès és difícil i improbable). Esperàvem el paradís (degut a algunes lectures no massa recomanables) i en marxem sense haver-lo trobat. Resulta que Hveragerdi significa "jardí de les fonts calentes" per la gran quantitat d'hivernacles que hi ha i on s'hi cultiva pràcticament de tot. Tot això, evidentment, gràcies a l'enorme activitat geotermal del seu subsòl: fumaroles, guèisers, pous de fang bullint, etc. que es troben disseminats per tota la població. Bé, això segons moltes guies. Si aneu a Hveragerdi i ho trobeu no dubteu en fer-nos-ho saber! Nosaltres ja hi vam deixar prou carburant!
Passem de llarg Selfoss, potser influenciats inconscientment pel terratrèmol que va experimentar la població el passat 29 de maig (veure article / veure vídeo), i poc després ens aturem per regalar a la nostra petitona una merescuda dutxa d'aigua gelada (alguna cosa s'ha de fer amb la gran quantitat d'aigua que prové del desglaç!).
Amb la petitona ben neta seguim camí de Landmannalaugar deixant rere nostre els últims rastres de civilització. Ben aviat descobrim el principal motiu de tanta desolació: el Hekla (foto), un enorme i imponent volcà que s'eleva fins als 1491m d'alçada i el nom del qual significa "Encaputxat".Es tracta del volcà més actiu de l'illa i el més estudiat per vulcanòlegs de tot el món. L'erupció més terrible del segle passat va tenir lloc el 1947, quan l'activitat va durar tretze mesos i un núvol de cendres es va elevar a 27 quilòmetres d'altitud i va anar avançant fins arribar a Rússia.
Voltants de Landmannalaugar.Renunciem a una perspectiva més detallista del volcà i seguim dirigint les quatre rodes de la furgoneta per la carretera 32. Pocs quilòmetres abans de desviar-nos per la F208 ens aturem a l'última estació de servei que trobarem fins a Landmannalaugar per abastir-nos de gasoil. Mentre jo busco els serveis, la Sílvia omple el dipòsit de la furgoneta. Bé, això d'omplir és un dir. Dotze litres de gasoil és tot el que la mànega ens regala. I tot això després que la Sílvia hagi viscut el seu Hekla particular: una mànega gotejant cada mil·lilitre del preuat combustible, un sospitós fum emanant de l'assortidor i una intensa flaire a cremat rubricant l'escena. Així i doncs, cap a Landmannalaugar amb dotze litres de gasoil més les escorrialles que quedaven al dipòsit abans de reemplenar-lo.
Per la F208 direcció Landmannalaugar.
Després de gairebé 30 quilòmetres de tortuosa i pedregosa pista arribem al nostre anhelat destí. Aparquem la furgoneta a pocs metres del riu que ens separa del campament situat a uns 300 metres de nosaltres. Hem vist unes quantes furgonetes similars a la nostra aparcades aquí i després de pensar-ho molt decidim no provar de creuar el riu. Mentre dinem dins la furgoneta no són pocs els 4x4 que travessen el riu sense cap mena de dificultat.
Els últims quilòmetres de trajecte han estat increïbles. El paisatge ha anat evolucionant fins a convertir-se en una mena de quadre amb els colors pujats de to. Senzillament increïble. Ens ha deixat un gust tan bo a la boca que no podem esperar a la sortida maratoniana que tenim prevista per demà. Decidim preparar una mica de berenar i sortir a donar un tomb pels voltants. Sortim en direcció contrària a la que agafarem demà.
Avancem uns 500 metres per la mateixa pista que ens ha conduït a Landmannalaugar i tot seguit ens enfilem per un caminet a l'esquerra tot seguint unes estaques de color blau clavades a terra. A mesura que guanyem alçada l'espectacle augmenta proporcionalment. Contempleu aquesta esplèndida panoràmica captada per nosaltres mateixos i jutgeu:
Panoràmica de Landmannalaugar.(Clickeu damunt la imatge per veure-ho millor).
El recorregut que seguim és molt curt i no presenta cap mena de dificultat, però és tanta la bellesa que acumula al seu voltant que hi dediquem unes quantes hores. Els ulls no saben on aturar-se. Hem de fer esforços per poder contemplar pausadament un paisatge que ens talla la respiració. Parem contínuament. La càmera fotogràfica treballa a tot drap. El que veiem i respirem sembla d'un altre món. Un món pintat per un pintor del moviment pop-art a qui se li ha vessat la paleta de colors damunt la seva tela.
Paisatges de Landmannalaugar.
De tornada a la furgoneta aprofitem que passem pel costat d'unes clapes de neu dura per abastir-nos de gel per la nevera "dominguera" que portem, i on conservem des de formatges fins a verdures, passant per embotits i sucs de taronja Don Simón. Emplenem una bossada de gel després d'un considerable esforç amb l'inestimable ajuda dels bastons i ens afanyem a arribar a la furgoneta abans no se'ns "desfaci" el pla.Capvespre a Landmannalaugar.
El sol cau lentament damunt l'espartà campament de Landmannalaugar i les ombres de les muntanyes de colors van guanyant terreny a poc a poc. És un espectacle únic, digne de ser admirat. I què millor que admirar-lo prenent un relaxant bany a les aigües calentes i fumejants que ens regala un petit rierol.
El seu fum és com la llum d'un far que guia un vaixell enmig d'una tempesta. Deixem el gel a la nevera i ràpidament agafem el banyador i la tovallola i ens dirigim cap allà. Caminem a poc a poc, com si Landmannalaugar exercís un estrany poder sobre nosaltres. Anem captant tot el que se'ns presenta als nostres ulls. El fum és cada vegada més a prop. El relax islandès és a tocar.
Uau !! quina meravella de relat !!
ResponElimina