Dia 15: Skaftafell

Despertem per desè dia consecutiu a Islàndia, aquest cop a l'aparcament del centre neuràlgic del Parc Nacional d'Skaftafell.

Si el dia d'avui passarà a la història serà perquè per primer cop en la nostra curta vida ens calçarem uns grampons als peus i perquè durant unes quantes hores ens preguntarem què carai hem de fer amb l'estri que tenim entre les mans, un piolet.

A les 9 en punt, a un centenar de metres de la nostra furgoneta, ja hi ha una bona colla de gent fent cua per recollir el material necessari per fer l'excursió a la glacera. Ens afegim al ramat i en pocs minuts ja tenim grampons, piolet i casc a les nostres mans. A més, un dels guies ens regala un reconfortant "Catalonia is not Spain" en dir-li que som catalans.
Tot seguit pugem al minibus i en un obrir i tancar d'ulls ens trobem als peus de la glacera Svínafellsjökull, que no és res més que una minúscula part de l'enorme casquet glacial del Vatnajökull (glacera d'aigua).

L'Svínafellelsjökull apareix a la part inferior dreta del mapa. Cliqueu aquí per veure un mapa flash de la zona.

El primer que fan els dos guies és explicar-nos de quina manera hem de posar-nos els grampons. Evidentment, tota l'explicació la fan en un impecable anglès d'Oxford. Després, ja amb els grampons calçats, el casc posat i el piolet a la mà, ens donen quatre pinzellades de com s'ha de caminar pel gel i tot seguit anem passant davant d'ells un per un tot demostrant que hem estat molt atents a les seves explicacions. De seguida veiem que hi ha qui se'n surt millor i qui se'n surt pitjor. A la fotografia del costat podeu observar els primers instants de la Sílvia damunt l'Svínafellsjökull.

Comencem a caminar damunt del gel endinsant-nos en la llengua glacial. Un dels guies obre camí i l'altre el tanca. Les primeres passes les fem encuriosits: és la primera vegada que veiem una glacera, la primera vegada que la trepitgem! I la primera vegada que caminem amb grampons! Són moltes coses noves alhora. Davant nostre i darrera nostre veiem això:

Davant.

Darrera.

Anem avançant per la glacera sense seguir cap camí marcat. No ho fem en línia recta, sinó que anem donant tombs sense cap sentit aparent. Totes les guies que hem consultat alerten del perill d'endinsar-se en una glacera sense els serveis d'un guia. Per algun motiu serà!

Al llarg de la ruta fem diverses aturades, temps que els guies, -sense massa entusiasme, tot sigui dit-, aprofiten per explicar-nos diferents qüestions relatives al que ens envolta. Fan esment a com el canvi climàtic està afectant al moviment de les llengües glacials i al gruix del casquet glacial, i també ens fan notar que una glacera no és immòbil, que hi passen coses en tot moment. Vaja, que intenten inculcar-nos certes dosis de consciència ecològica (que mai venen malament).

Imatges de l'Svínafellsjökull.

Després de més de dues hores deambulant per la glacera arribem al punt de partida, just al lloc on la glacera mor i on ens espera el minibus. Serà un quart d'hora fins a l'aparcament d'Skaftafell, temps més que suficient per qüestionar-nos la utilitat del piolet que ens han donat i que no hem fet servir més que per immortalitzar-lo en aquesta fotografia.

Dinem a l'aparcament d'Skaftafell i a mitja tarda decidim acostar-nos tranquil·lament fins a la cascada Svartifoss, una de les més conegudes i fotografiades de tot Islàndia. Svartifoss és famosa per les columnes basàltiques que emmarquen el salt d'aigua del riu Svartafossugur. Aquestes columnes, de forma hexagonal (com les de Castellfollit de la Roca), es formen a causa de la contracció tèrmica de la lava en el moment del seu refredament.

El recorregut fins la cascada és molt curt i des de molts punts podem obtenir magnífiques panoràmiques de l'Skeiðarársandur amb el llarg pont que el travessa. També podem contemplar un parell de salts d'aigua veritablement impressionants.

Però la joia d'Skaftafell és, sense cap mena de dubte, Svartifoss. Quan nosaltres hi arribem no hi trobem pràcticament ningú; aquesta és l'avantatge d'allargar les visites als llocs més concorreguts fins tard.

Geometria natural.

Desproporció natural.

Ens quedem força estona hipnotitzats per la seva geomètrica bellesa fins que el fred ens convida a desfer el camí.

Un cop a la furgoneta decidim quedar-nos una altra nit al mateix aparcament d'Skaftafell per l'endemà poder fer una sortida més llarga per la mateixa zona d'Svartifoss, que es coneix amb el nom d'Skaftafellsheiði. Es tracta de l'àrea més concorreguda de tot el parc i ofereix unes panoràmiques realment espectaculars de les glaceres del Vatnajökull.

Ens queden tres dies abans d'haver d'agafar el ferry a Seyðisfjörður . Només tres dies! Millor no pensar-hi massa i sí pensar en tots els instants que ens queden encara per gaudir de l'illa.

___________________________________________________________________________________

*Entrada escrita al bloc aprofitant l'accés a internet que ofereix el centre de visitants d'Skaftafell:

http://direccioreykjavik.blogspot.com/2008/08/from-iceland.html

Dia 16: Skaftafell - Jökulsarlón