Despertem un dia més en terra islandesa. És un despertar trist. Res a veure amb el que vam experimentar fa tretze dies al costat mateix de l'Öxarfjörður. Aquell era el primer matí a Islàndia; el d'avui, l'últim. Però que sigui l'últim no significa que deixem de banda el nostre ritual matutí: esmorzar islandès. Mengem dins la furgoneta amb la terra que ens ha acollit les darreres dues setmanes als nostres peus. El riu Lagarfljót descansa més avall amb les seves fredes aigües brillant sota el càlid sol islandès. La panoràmica de què gaudim és un bon resum de tot el que hem viscut en aquest petit país. Un país a vegades fred com el gel, a vegades calent com el foc.
Tot i que el ferry no salpa fins les quatre de la tarda, decidim baixar tranquil·lament cap a Seyðisfjörður per la mateixa carretera 93 que vam resseguir en sentit contrari avui fa justament catorze dies.
Tracem delicadament cadascuna de les corbes que anem trobant, i gaudim d'un paisatge que ja ens és del tot familiar, però que ni ara, ni mai, deixarà de sorprendre'ns.
Tracem delicadament cadascuna de les corbes que anem trobant, i gaudim d'un paisatge que ja ens és del tot familiar, però que ni ara, ni mai, deixarà de sorprendre'ns.
La carretera 93 i al fons Seyðisfjörður.
En pocs minuts arribem a Seyðisfjörður, on aparquem la furgoneta i entrem a l'hotel Aldan a fer un cappuccino.Abans de posar-nos a fer cua per embarcar al ferry en el petit port d'aquesta petita població decidim donar un tomb pels seus escassos carrers. Entrem en alguna petita botiga de productes artesanals però no comprem res. El que sí fem és gastar les últimes corones islandeses que queden en el moneder en comprar un tall de formatge en un supermercat. Ens anirà bé per preparar uns entrepans pel viatge.
Dirigim la furgoneta cap al port on, per sorpresa nostra, ja hi ha una gran quantitat de vehicles fent cua per embarcar. Hi ha de tot: molts turismes, pocs autobusos, algunes motocicletes, però, sobretot, vehicles "lunars" (a les imatges d'aquí sota en podeu veure algun).
En el port de Seyðisfjörður.
Després d'una llarga espera i de passar el gens estricte control de duanes islandès, -on el vell que ens atén queda gratament sorprès que preferim una victòria d'Islàndia sobre Espanya en el partit d'handbol que es disputa l'endemà a Pequín-, embarquem al Norröna deixant les nostres últimes petjades i les últimes roderes de la furgoneta en terra islandesa.Aquest cop, i a diferència d'Scrabster, ens deixen accedir al ferry dins la furgoneta a tots dos. La deixem aparcada on ens indiquen els operaris del vaixell, i agafem tot el necessari per als dos dies de travessia fins a Dinamarca. Abans de pujar a coberta, ho deixem tot a la cabina damunt de les nostres dues lliteres, la 2322 i la 2323.
Des de la coberta del Norröna ens acomiadarem d'Islàndia. Agafem unes cadires i dinem els entrepans que hem preparat abans, mentre la nostra mirada es perd en les espectaculars muntanyes que guarden el fiord de Seyðisfjörður.
Pocs minuts després de les 16:00h, el ferry comença a moure's. Les gèlides aigües del fiord deixen pas al Norröna. Resistim a coberta la freda brisa oceànica amb la mirada fixa en l'illa.Per la nostra ment van apareixent lenta i successivament tots els llocs d'aquesta terra que han quedat fixats als nostres cors per sempre més: l'impactant Dettifoss, la meravellosa Hafragilsfoss, el solitari Öxarfjörður, l'estrany Mývatn, la pudenta Hverarönd, el sulfúric Krafla, el brutal Jökulsá á Fjöllum, l'al·lucinant Askja, l'explosiu Hverfjall, la deliciosa Goðafoss, la relaxant Hveravellir, l'esplendorosa Gullfoss, el geotèrmic Geysir, l'històric Þingvellir, l'urbana Reykjavik, l'increïble Landmannalaugar, el capritxós Brennisteinsalda, les captivadores coves de gel de Hrafntinnusker, la magnífica Seljalandsfoss, l'enigmàtica Glúfrafoss, l'eixordadora Skógafoss, el fascinant Dyrhólaey, l'enorme Skeiðarársandur, el glaçat Svínafellsjökull, la geomètrica Svartifoss, el majestuós Parc Nacional d'Skaftafell, l'impactant Jökulsarlón, l'estètica Litlanesfoss, l'impressionant Hengifoss; i tants i tants altres llocs que ens han vist passar.
Islàndia s'allunya de nosaltres. Nosaltres ens allunyem d'Islàndia. Però la distància, que a cada segon que passa ens separa més, només és física: Islàndia sempre estarà molt a prop nostre. Així que no podem dir adéu a Islàndia.
La Sílvia i jo ens mirem. Tots dos sabem quines paraules són les més adequades en aquest moment: Gràcies, i fins aviat, Islàndia!
