Dia 5 (matí): Arribada a Seyðisfjörður

Ha arribat el gran dia. Cinc dies després de deixar enrere terres catalanes, avui arribem a Islàndia. L'hora prevista d'arribada és a les 12 del migdia hora local (a Catalunya les 14:00).
Hem passat una bona nit i hem pogut descansar. Hem tingut molta sort amb els companys de cabina, una família francesa formada per una parella i els seus tres fills, tot i que quan els vam veure entrar a la nostra cabina vam témer el pitjor: tres nanus descontrolats que no ens deixaran aclucar l'ull ni un instant. Ha estat tot el contrari, han tingut un comportament exemplar.

Aquesta pantalla ens informa en tot moment de la posició del vaixell enmig de l'oceà. En aquesta imatge apreciem ja la costa islandesa.

Com que l'arribada a port és imminent decidim que ha arribat l'hora de recollir totes les nostres pertinences per poder gaudir d'un dels grans moments del viatge amb la tranquil·litat de tenir-ho tot enllestit. Pleguem els sacs, recollim les bosses de roba i el menjar que ens ha sobrat, i pugem a coberta abrigats fins les celles.

L'arribada a l'illa d'Islàndia bé mereix un vídeo com aquest:

"La terra promesa".

I també mereix unes fotografies com aquestes:

Davant d'Islàndia, el somni dels últims mesos.

Les valls moren dòcilment a l'oceà.

La poca neu de les muntanyes, testimoni de la nostra arribada.

El petit port del petit poble de Seyðisfjörður.

Islàndia ens rep amb tota la seva majestuositat. Des de la coberta del Norröna observem el relleu tan accidentat que mostra la costa oriental de l'illa: les muntanyes cauen precipitadament a les gèlides aigües de l'Atlàntic, l'oceà s'endinsa terra endins formant profunds fiords, el verd de les valls es fon amb el blau oceànic, la neu dels cims resta immòbil, blanca, freda, tot observant aquest paisatge meravellós.

Ens acostem al port i la coberta es va emplenant de gent. Assistim, atònits, a la lluita de tres caiacs contra el Norröna (foto superior). Veient que tenen totes les de perdre no tenen més remei que intentar desaparèixer d'allà el més aviat possible si no volen veure's engolits per l'immens vaixell. Ho aconsegueixen, no sense grans esforços.

No esperem un port de la mida del de Barcelona, ni tan sols de la mida del de Roses. Però el que veiem a Seyðisfjörður, possiblement arriba a la categoria de port per molt poc. Un simple moll amb unes instal·lacions que semblen prefabricades és el que ofereix Seyðisfjörður als seus visitants.

Nerviosos, baixem a la cabina a recollir el nostre equipatge i ens dirigim, com tothom, a les bodegues del ferry disposats a posar les quatre rodes de la nostra estimada furgoneta en territori islandès el més aviat possible.

En aquest vídeo podeu veure l'emocionant moment del desembarcament:

Les quatre rodes a Islàndia.

14º. Aquesta és la temperatura que marca el termòmetre a les 12 del migdia. Les 12 del migdia a Islàndia. A Islàndia! Costa de creure que ja hàgim arribat a Islàndia. Una barreja de nerviosisme i excitació s'apodera de nosaltres. Tenim ganes de fugir d'aquest port farcit de vehicles, i de perdre'ns per les solitàries carreteres islandeses. Però no ho podem fer, no encara.

Davant nostre, una cua de vehicles espera per sortir del port. En pocs minuts arribem a una zona de control (per dir-ho d'alguna manera), i una dona ens pregunta quan de temps passarem a l'illa. Contestem, i seguidament ens enganxa un adhesiu al parabrisa de la furgoneta que indica l'estada màxima que se'ns permet al país: dos mesos. Del CAT de la matrícula ni mu.

Continuem endavant i sortim del port. El primer que fem és aturar la furgoneta i posar els peus a l'illa, posar els peus a Islàndia. Un sentiment de felicitat ens embolcalla. Islàndia ens obre les seves portes, i nosaltres ja hi hem entrat.

Terra islandesa.

Dia 5 (tarda): Seyðisfjörður - Öxarfjörður