Dia 6: Öxarfjörður - Llac Mývatn

Ens despertem d'hora. A Islàndia, a l'estiu, el dia s'adorm tard i es lleva molt aviat. Sembla que vulgui recuperar totes les hores que a l'hivern li pren la nit.

Estiu. Hivern. Dues estacions oposades. Fins aquí tot bé. El que ens costa assimilar és saber que les temperatures de 0º a 15º que registra la nostra furgoneta al llarg del dia corresponen a l'època estival.

Hem dormit al costat del fiord d'Öxarfjörður i aquí mateix esmorzem, gaudint d'una fantàstica panoràmica. Una molt bona manera de carregar piles per afrontar l'intens dia que ens espera.

El planning del dia és el següent: seguir per la carretera 85 fins a Húsavík i continuar per la 87 (si l'estat de la carretera ens ho permet) fins al llac Mývatn.

Un matí d'agost a l'Öxarfjörður.

Per la 85 direcció Húsavík.

Els 40 quilòmetres de carretera 85 fins a Húsavík segueixen el perfil de la península de Tjörnes i són tot un plaer. L'asfalt i la gairebé nul·la circulació conviden a circular sense presses i a gaudir d'uns paratges semipolars de gran bellesa.

Així, sense pressa, arribem a Húsavík, una de les principals poblacions del nord d'Islàndia amb 2.300 habitants. Ens hi aturem per fer una passejada i per entrar a l'oficina d'informació turística, on ens asseguren que no tindrem cap problema per arribar al llac Mývatn per la 87. Decidim no embarcar-nos a cap dels vaixells que pel mòdic preu de 4.100 ISK (corones islandeses) et porten a observar balenes i tampoc entrem al Museu de les balenes ni al Museu del fal·lus. El que sí fem és una fotografia a una matrícula islandesa.

D'això se'n diu prendre matrícula.

L'ondulada 87 que condueix a Mývatn.

Com molt bé ens han indicat a l'oficina de turisme de Húsavík, els 48 quilòmetres de la 87 no presenten cap dificultat, si bé presenten les molestes petites ondulacions de la gran majoria de pistes islandeses, que es tradueixen en unes fortes vibracions que ens fan reduir la velocitat dràsticament.

Ja als afores de Húsavík ens sorprenen diverses columnes de fum que s'enlairen cap al cel. Al seu voltant s'hi agrupen diverses cases i grans hivernacles. Ens desviem per un camí que sembla dirigir-s'hi i ens topem de cop i volta amb unes grans basses d'aigua bullint (guèisers) i diversos recs pudents. És el nostre primer contacte amb l'olor a sofre, és a dir, olor a ous podrits. Això explica el perquè d'aquests hivernacles perduts en el nord islandès: canalitzen l'aigua que brolla del subsòl per tal de mantenir els hivernacles a una temperatura adient pel conreu.

En poca estona arribem a les proximitats del llac Mývatn. La guia excursionista Rother ofereix un bon grapat de sortides al voltant d'aquest llac d'origen glacial. Optem per l'ascens al Vindbelgjarfjall, una petita muntanya situada a la part nord-occidental del llac amb el cim per sobre els 500 metres, on podrem gaudir d'una magnífica panoràmica del llac i les seves immediateses.

El llac Mývatn rendit als nostres peus des del Vindbelgjarfjall.

El nom d'aquest llac, Mývatn, significa "llac de les mosques". I ja us podeu imaginar perquè!
El lloc que ocupa avui és on fa uns 10.000 anys hi va haver un altiplà cobert per una glacera. Diverses erupcions sota aquesta glacera van fondre el gel i en l'actualitat l'àrea coberta d'aigua és de 37km² amb una profunditat mitjana de poc més de 2'5 metres.

Baixem del Vindbelgjarfjall i dinem pasta a la carbonara al costat mateix del llac. Tenim sort i les diminutes mosques de la zona semblen totalment desinteressades en el nostre menú. No ha estat així en els primers compassos de l'ascens al Vindbelgjarfjall, on hem hagut de suportar la seva impertinent presència amb resignació.

Dedicarem la tarda a dos punts situats al nord-est del llac: la zona del Námafjall i Námaskarð i la zona del volcà Krafla.
Abans però, ens aturem a la localitat més important de Mývatn, Reykjahlíð, on una bona part dels seus 500 habitants es dedica al turisme. L'altra part treballa a la planta processadora de diatomees, unes algues utilitzades per fabricar nombrosos productes com per exemple dentífrics i fertilitzants.
En el punt d'informació turística preguntem per les sortides en autocar a l'Askja, una zona situada al centre de l'illa i de difícil accés que volem trepitjar. Les sortides són diàries a les 8 del matí i duren 12 hores, amb sortida i arribada a Reykjahlíð mateix. La noia que ens atén consulta el temps que farà a la zona de l'Askja els pròxims dies i ens aconsella agafar bitllets per l'endemà mateix.
Amb els bitllets a les butxaques creuem el pàrquing i entrem a l'únic supermercat del poble. Agafem provisions i adquirim, d'aquesta manera, els primers productes islandesos de la nostra vida (almenys de manera conscient).

Ens dirigim per la Ring Road cap al Námafjall / Námaskarð passant molt a prop de la planta processadora de diatomees on un gran bassal d'aigua turquesa ens crida moltíssim l'atenció. També veiem un rètol que indica el camí cap als Mývatn Nature Baths, on tenim la sana intenció d'acabar el dia de forma relaxada.

La planícia de Námaskarð des de la Ring Road.

Els turons de Námafjall es troben situats en plena dorsal atlàntica, la que separa les plaques tectòniques d'Amèrica i Euràsia. Això explica la gran quantitat d'esquerdes i fissures per on sorgeixen les solfatares i fumaroles que tenyeixen el terra de color blanc i groc. Els gasos que emanen d'aquestes obertures ho fan a una temperatura molt elevada, de fins a 120º. Els diferents colors del Námafjall provenen dels diferents minerals i algues adaptades que s'hi poden trobar.
Als peus del Námafjall, a la planícia de Námaskarð, és on hi trobem la zona més espectacular: la zona de bassals de llot bullint i fumaroles de Hverarönd. A més a més de ser la zona més espectacular, és també la més pudenta: la quantitat de sofre que hi ha en aquest indret és brutal.
Les sensacions que tenim en veure això són molt difícils d'expressar en paraules, així que el millor és veure-ho amb els propis ulls:

La zona calenta de Hverarönd.

Per sortir-ne ben escaldat!

I aquí per fregir-hi ous!


Els turons de Námafjall ens ofereixen meravelloses vistes.

A molt pocs quilòmetres d'aquí hi ha el volcà Krafla i els seus camps de lava, que constitueixen l'espai tel·lúric més espectacular de tota l'illa. Per arribar-hi seguim la Ring Road en direcció contrària a la de Reykjahlíð i pocs minuts després ens desviem a l'esquerra per la 863. Per arribar a l'aparcament només cal seguir 3 quilòmetres aquesta carretera i creuar la planta geotèrmica de Krafla.

Dues aigües.

Solucions imaginatives.

La planta geotèrmica de Krafla.

No us creieu que anaven de tres en tres?

El que veiem al Krafla no és ben bé un volcà, és a dir, el típic con volcànic que tothom pot imaginar. És molt més que això. Es tracta d'un parc volcànic format per un conjunt de fissures que esquerden el terreny en direcció nord-sud, i d'on sorgeixen constantment fumaroles i sulfatares.
L'espectacle és realment apoteòsic, i evidentment sulfúric.
També és impactant la visió dels diferents camps de lava de les darreres erupcions volcàniques registrades a la zona (1975-1984). La lava més negra correspon a erupcions més recents i la lava marró a erupcions més antigues.
Veieu unes quantes imatges i no us perdeu l'estremidor vídeo que us hem preparat:

La zona del Krafla, impactant.

L'apocalipsi a Islàndia.

Després d'acabar el recorregut pel Krafla retornem cap a Reykjahlíð. Abans però, ens fem un regal i entrem als Mývatn Nature Baths (20'44€ les dues entrades), uns banys geotermals situats molt a prop de Reykjahlíð. Després de dues hores de complet relax només tenim ganes d'aparcar la furgoneta, sopar i dormir. Escollim un indret molt a prop d'on demà surt l'autocar cap a l'Askja. Preparem el sopar i el menjar que ens endurem l'endemà.

El dia ha estat llarg. De fet, a l'estiu, a Islàndia tots els dies són llargs. Demà ens espera l'Askja, un munt de sensacions noves per descobrir. Com les d'avui. I és que si d'una cosa ja ens hem adonat, és que, a Islàndia, res deixa indiferent.

Dia 7: Ruta de l'Askja