Dia 8: Llac Mývatn - Hveravellir

Ahir vespre vam tenir sort. Al càmping on vam anar disposàven de rentadora i secadora! (2600 ISK, uns 20€ per la nit dins la furgoneta, per unes merescudes dutxes i per rentar i secar la roba).

Així, aquest matí ens despertem a la zona d'acampada del Hlíð Mývatn Càmping amb unes privilegiades vistes sobre el llac i sota un sol immens. Esmorzem i enllestim la furgoneta, com podeu veure a la fotografia, per dirigir-nos immediatament cap a la zona de Dimmuborgir, al costat est del llac.

A 1200m de Dimmuborgir aquests quatre elfs de la foto ens donen la seva particular benvinguda. I és que Islàndia és el país dels elfs: segons les estadístiques, un 5% dels islandesos ha vist elfs alguna vegada i un 55% hi creu sense haver-ne vist mai cap.
Explica Xavier Moret en el seu llibre "Islàndia, l'illa secreta", que els éssers ocults van néixer en el temps d'Adam i Eva: davant d'una anunciada visita de Déu, Eva estava rentant els seus fills, però Déu arribà abans d'hora, quan encara li quedaven alguns nens bruts. Eva, avergonyida, els amagà, però Déu els descobrí. "El que no poden veure els ulls de Déu tampoc ho podran veure els homes", digué. Així van néixer els anomenats éssers ocults.

L'àrea de Dimmuborgir, nom que en islandès significa els castells negres, és una gran depressió de 20m de profunditat i 1km de diàmetre que es caracteritza per les seves nombroses formacions de lava en forma de columnes. Aquestes formacions tenen el seu origen 2000 anys enrere, degut a l'erosió d'un camp de lava situat damunt d'un terreny molt humit: escapaments de vapor d'aigua van anar refredant la lava acumulada provocant les formacions en columna.

Dimmuborgir.

L'àrea de Dimmuborgir la visitem deixant-nos portar per una xarxa de camins molt ben senyalitzats. En poc menys d'una hora, un camí ens condueix als peus del volcà Hverfjall, al nord-est de la zona.

Contribuint a què no us perdeu en el vostre camí al Hverfjall.

El Hverfjall, de 452m d'altura i 1040m de diàmetre, es va originar degut a una freda explosió de gas fa més de 2500 anys. Sense pensar-nos-ho dos cops i fent cas omís a aquesta explosiva dada comencem l'ascens al seu con. Tot i la cendra i la fina sorra que trepitgem, la pujada no presenta majors problemes i arribem al cim després d'un intens zig-zag als últims metres, que ens fa esbufegar de valent. Cadascun dels esbufecs ha valgut la pena: una esplèndida panoràmica del llac Mývatn és el merescut premi a tal esforç.

El Hverfjall.

Després d'aquesta caminada per Dimmuborgir i el Hverfjall arribem a la furgoneta amb una necessitat imperiosa de dutxar-nos. Decidim aturar-nos una altra vegada al càmping i dutxar-nos, d'estranquis, a les seves instal·lacions. Ens dutxem sense cap problema, assaborint cada gota d'aigua calenta i sulfurosa que cau damunt nostre. Nets i polits retornem a la Ring Road amb la intenció de fer nit a Hveravellir, al bell mig d'Islàndia.

Magnífica coordinació de les vaques islandeses a l'hora de dinar.

104 quilòmetres ens separen d'Akureyri, la quarta ciutat més important de l'illa després de Reykjavik, Kópavogur i Hafnarfjörður. A mig camí, però, ens espera tota una delicadesa per als sentits: Goðafoss. (Si sou uns fidels seguidors del bloc, o uns malalts d'Islàndia, ja haureu detectat immediatament que es tracta d'una nova cascada. -foss = cascada). Aquí la podeu veure, a la llunyania, des de la mateixa Ring Road:

La gran Goðafoss, minúscula en aquesta imatge.

Goðafoss ens meravella tant que, seduïts per la seva caiguda d'aigua, acabem dinant davant seu totalment hipnotitzats per la seva bellesa. Qui ens havia de dir que acabaríem menjant-nos les ensalades-bol Isabel en un lloc tan meravellós com aquest!

Goðafoss, la cascada del déus.

Però Hveravellir encara queda molt lluny i hem de seguir el nostre camí. Aprofitem el pas per Akureyri, al fons del fiord Eyjafjörður, per aturar-nos a comprar queviures.

Gaudint Coldplay a l'Eyjafjörður.

A Islàndia tot el menjar es compra en els hipermercats. No hi ha fruitaries, ni carnisseries ni forns de pa (o almenys no els hem sabut trobar!). Els hipers més barats que hi ha són els de la cadena Bónus, inconfusibles gràcies al porquet-guardiola de color rosa que els distingeix.

Trobem el nostre estimat porquet-guardiola de color rosa a la sortida oest d'Akureyri, i estem de sort perquè avui és diumenge i tanquen a les 5, és a dir, d'aquí poc menys d'una hora!

Amb la compra feta ens disposem a recórrer 100km més de Ring Road fins arribar al desviament de la pista F35. Algun elf entremaliat ens acompanya una estona obsequiant-nos amb aquest bonic arc de Sant Martí.

Sabem que la gasolinera de Varmahlíð és l'última que trobarem abans d'agafar la F35, una pista de gairebé 200km de longitud que travessa l'illa de nord a sud entre dos grans glaceres, i que no disposa de cap gasolinera en el seu recorregut. Com que no volem haver de patir gens per una possible falta de carburant emplenem el dipòsit a Varmahlíð.

Seguim direcció Blönduós fins a trobar el desviament cap a Hveravellir. La F35 no comença exactament aquí, sinó que recorrem uns quants quilòmetres per asfalt, veient indicadors tan espectaculars com el de la dreta i al qual no fem ni el més mínim cas, fins que tot d'una trobem un panell explicatiu on apareix el nom de la ruta: Kjölur. És en aquest punt que la fantàstica carretera asfaltada passa a ser una deplorable pista de terra ondulada que ens acompanyarà fins arribar a Hveravellir. (ATENCIÓ: en alguns llocs aquesta mateixa ruta apareix amb el nom de Kjalvegur. No us preocupeu, és exactament la mateixa ruta.)

Aquesta pista (color blau) no presenta cap mena de problema. No hi ha cap pas complicat i tots els rius que s'han de creuar disposen del seu corresponent pont. Així que si us aventureu a anar a Islàndia no dubteu en utilitzar-la per anar en qualsevol de les dues direccions. Els únics inconvenients però, són que rarament podreu sobrepassar els 40 o 50km per hora a no ser que conduïu un 4x4, i que la pols entrarà al vostre vehicle pels foradets més petits que hi hagi!

Direcció Hveravellir.


Ruta Kjölur.

Després de gaudir immensament del paisatge, i també de patir immensament les ondulacions de la carretera durant molta estona, arribem a Hveravellir. Són gairebé les 10 de la nit i encara hi ha llum. Aparquem la furgoneta al costat d'altres vehicles i sortim a estirar les cames. Les estirem molt poc, fa un fred que glaça els ossos.

Però avui també hem de sopar. I més amb la gana que tenim! I més sabent el que hi ha! Al Bónus d'Akureyri hem comprat una safata de carn. I carn és allò que últimament menys mengem i que més ganes tenim de menjar! Però tot això significa que algú, en un acte de total valentia, ha de sortir de la furgoneta i enfrontar-se al terrible fred islandès per fer la carn a la planxa. Després tocarà enfrontar-se a un deliciós menú en el nostre restaurant particular.

El valent cuiner! (I la valenta fotògrafa!).

Dia 9: Hveravellir - Reykjavik