A les 6:30 salpa el ferry. Tot i que l'alarma sona, puntualment, a les 3 de la nit, ens és totalment impossible desfer-nos del llençol i de les mantes que ens protegeixen del fred. Massa fred i massa son per poder-nos llevar a aquella hora! Mitja hora després faig un esforç, que en aquells moments em sembla terroríficament sobrehumà, i em vesteixo fugaçment per no perdre ni un grau de calor corporal. Sense despertar la Sílvia, engego la furgoneta i em dirigeixo pausadament cap al port de Scrabster a través dels desèrtics, foscos i freds carrers de Thurso.
En el port ja hi ha una llarga cua de vehicles que esperen per embarcar. M'hi afegeixo i paro el motor. Baixo de la furgoneta ben abrigat i recorro la cua amunt i avall tafanejant les matrícules dels vehicles i al·lucinant amb la quantitat de tot terrenys, camions i altres O.T.N.I. (Objectes Terrestres No Identificats), que esperen davant meu. Quan la cua comença a avançar, retorno a la furgoneta i desperto la Sílvia.
Targeta d'embarcament i d'accés a les couchettes.
Realitzem el check-in de cortesia sense problemes, ens entreguen les dues targetes d'embarcament que també ens serviran per accedir a les nostres lliteres, i seguim les indicacions del personal del ferry fins arribar a una zona de control. Ens fan baixar de la furgoneta: ens registren a tots dos, donen una ullada a l'interior de la furgoneta i amb l'ajuda d'un mirall una noia observa detingudament els baixos de la furgoneta. Sortosament ens consideren individus no perillosos i continuem avançant pel moll fins arribar a una altra cua, aquest cop davant mateix del ferry.
El ferry, amarrat al port de Scrabster.
Targeta d'embarcament i d'accés a les couchettes.Realitzem el check-in de cortesia sense problemes, ens entreguen les dues targetes d'embarcament que també ens serviran per accedir a les nostres lliteres, i seguim les indicacions del personal del ferry fins arribar a una zona de control. Ens fan baixar de la furgoneta: ens registren a tots dos, donen una ullada a l'interior de la furgoneta i amb l'ajuda d'un mirall una noia observa detingudament els baixos de la furgoneta. Sortosament ens consideren individus no perillosos i continuem avançant pel moll fins arribar a una altra cua, aquest cop davant mateix del ferry.
El ferry, amarrat al port de Scrabster.Després d'una curta espera, per fi arriba un dels moments més esperats d'aquests últims tres dies: l'hora d'embarcar al ferry. Només un dels dos pot accedir-hi dins la furgoneta, l'altre ho ha de fer per l'accés destinat als passatgers. La Sílvia deixa que sigui jo qui entri la furgoneta a les bodegues del ferry, i marxa carregada amb les bosses que moments abans hem omplert amb la roba i el menjar que necessitarem durant la travessa.
El ferry que ens portarà a Islàndia ha arribat provinent de Bergen (Noruega), i són molt pocs els vehicles que abandonen les seves bodegues per seguir el seu camí en territori escocès. Un cop han sortit tots els vehicles amb destí Scrabster els operaris del vaixell inicien l'operació de fer entrar els vehicles que esperem al moll. Primer deixen entrar els que ens dirigim a Seyðisfjörður (Islàndia) i després els vehicles amb destí Tórshavn (Illes Fèroe).
La Sílvia morint-se de fred a la coberta del Norröna
en el moment de salpar del port de Scrabster.
Deixant enrere terres escoceses.
Les Illes Fèroe.
Granges de peix a l'entrada del port de Tórshavn.
El ferry que ens portarà a Islàndia ha arribat provinent de Bergen (Noruega), i són molt pocs els vehicles que abandonen les seves bodegues per seguir el seu camí en territori escocès. Un cop han sortit tots els vehicles amb destí Scrabster els operaris del vaixell inicien l'operació de fer entrar els vehicles que esperem al moll. Primer deixen entrar els que ens dirigim a Seyðisfjörður (Islàndia) i després els vehicles amb destí Tórshavn (Illes Fèroe).
Un cop he aparcat la furgoneta en el lloc que m'han indicat, agafo els sacs i pujo al pis principal del vaixell a buscar la Sílvia. No busco gaire perquè ens trobem ràpidament, i això és realment increïble perquè per tot arreu hi ha gent que sembla no saber pas on anar ni què fer.
Tot i que ens costa una mica orientar-nos dins el vaixell, no tardem massa en trobar les nostres lliteres (couchettes). Ocupem dues de les nou lliteres que hi ha a la petita cabina i marxem a coberta ben abrigats per presenciar com salpem.
Tot i que ens costa una mica orientar-nos dins el vaixell, no tardem massa en trobar les nostres lliteres (couchettes). Ocupem dues de les nou lliteres que hi ha a la petita cabina i marxem a coberta ben abrigats per presenciar com salpem.
La Sílvia morint-se de fred a la coberta del Norrönaen el moment de salpar del port de Scrabster.
Deixant enrere terres escoceses.Gairebé 1.000 quilòmetres són els que ens separen d'Islàndia. En termes nàutics, són aproximadament 600 les milles de distància que hi ha entre Scrabster i Seyðisfjörður. Si tot va bé trepitjarem l'illa islandesa demà al voltant de les 12 del migdia. Però abans un petit regal: una curta escala al port de Tórshavn, a les Illes Fèroe.
Dediquem el dia a explorar el vaixell, això sí, després d'una merescuda i refrescant dutxa, la primera en quatre dies de viatge. El ferry ofereix al passatge moltes distraccions per fer el viatge més agradable i menys tediós: una cafeteria, un bar musical, una sala de jocs, una minúscula piscina, una botiga, un cinema i, fins i tot, una taula de black jack i una ruleta. (Si voleu veure més del vaixell cliqueu aquí o aquí).
Tenim sort i la mar és calma. Ens hem pres unes Biodramina per allò de "val més prevenir que curar", però quan arriba l'hora de la tercera dosi del dia, ho deixem estar. Ja ens la prendrem si la cosa comença a bellugar de debò! Havíem parlat tant de la possibilitat de patir mal temps durant la travessa en ferry que fins i tot ens sorprèn tanta tranquil·litat.
Esperem l'arribada a Tórshavn repartint el temps entre coberta i els sofàs del bar: dormim, llegim (La noia del ball té atrapada la Sílvia i El caçador d'estels a mi), xerrem, juguem intenses partides de cartes i de dòmino, o bé devorem menjar i guies d'Islàndia.
Esperem l'arribada a Tórshavn repartint el temps entre coberta i els sofàs del bar: dormim, llegim (La noia del ball té atrapada la Sílvia i El caçador d'estels a mi), xerrem, juguem intenses partides de cartes i de dòmino, o bé devorem menjar i guies d'Islàndia.
És en una d'aquestes estones de vida relaxada que veiem per la finestra del vaixell els primers trossos de terra de les Illes Fèroe. Ràpidament recollim l'escampada d'objectes i peces d'abric que tenim repartides per aquí i per allà i pugem a coberta. La sensació de veure terra després de tanta estona perduts enmig de l'oceà és gratificant.
Les Illes Fèroe.
Granges de peix a l'entrada del port de Tórshavn.
Port pesquer de Tórshavn.
Vista parcial de Tórshavn, capital de les Illes Fèroe.
El far del port i el nostre ferry.
Vehicles esperant embarcar al Norröna.
L'última llum del dia resistint-se a morir damunt l'oceà.
www.faroeislands.com
www.visittorshavn.fo
Vista parcial de Tórshavn, capital de les Illes Fèroe.Atraquem al petit port de Tórshavn. L'aturada serà curta i disposem d'una hora i mitja per estirar les cames en terra ferma. Una ocasió com aquesta no es pot pas deixar passar. Ho aprofitem per fer una curta passejada pel port i després ens arribem a una cafeteria situada en un carrer de la zona comercial de la ciutat. El temps passa volant i retornem al ferry amb energies renovades per tal d'afrontar la segona part de la travessia. Sopem i després d'una llarga sobretaula ens retirem a les couchettes a dormir.
El far del port i el nostre ferry.
Vehicles esperant embarcar al Norröna.Fragment extret del diari de viatge:
"21.30 hora Tórshavn (Illes Fèroe). Acabem de salpar del port. Les últimes llums del dia es fonen mar enllà il·luminant les darreres illes de l'arxipèlag. L'obsequi és agraït: un cel violeta, un horitzó ataronjat i uns penyasegats de molsa verda que s'estavellen en un blau que ens apropa cada vegada més a Seyðisfjörður. Adéu a les Fèroe, territoris inhòspits on poca gent posa els peus. Nosaltres els hi hem posat. I no només això, també hi hem pres dos cappuccinos ben calentets prop del port. Demà, terra islandesa, demà, el somni dels últims mesos fet realitat."
L'última llum del dia resistint-se a morir damunt l'oceà.Si voleu saber més de les Illes Fèroe i de la seva capital visiteu:
www.faroeislands.com
www.visittorshavn.fo
Holis guapos!!
ResponEliminaSeguiu així...aixó es com llegir un llibre d'aventures... tenim ganes de més, almenys jo!!
Petonets
Hola Natàlia! Gràcies per deixar la teva empremta en el bloc! Efectivament!, ens ho prenem com un espai on narrar les aventures del nostre viatge! Si tot va bé seguirem així fins a la crònica del dia 23! Si la gent va deixant mostra del seu interès, com has fet tu i d'altres, la tasca es fa més agraïda! Fins aviat!, espero veuren's per barraques el dia 1!!!
ResponElimina