Un teló de fons meravellós. L'atrezzo indispensable per a un bon esmorzar. Els protagonistes principals, nosaltres.És simplement increïble. No es pot demanar més. Bé, potser sí! Què tal unes foques juganeres passejant-se per les fredes aigües del llac Jökulsarlón? Concedit!:
Foques al Jökulsarlón.
El Jökulsarlón, situat entre Skaftafell i Höfn, és un llac "jove", amb poc més de cent cinquanta anys d'antiguitat format pel retrocés del casquet glacial Breiðamerkurjökull, una altra massa de gel situada al sud-est del gran Vatnajökull.La llengua glacial desemboca al llac formant uns enormes icebergs que ens mostren un ventall de colors que va del blanc al negre passant per diverses tonalitats de blau. Els icebergs més bruts (de cendres i altres sediments) són els que mantenen la seva posició original en arribar a l'aigua; els blancs són els que, amb el temps, s'han girat en perdre volum en la seva part inferior, i que ara mostren la base neta que abans es trobava submergida.
Tot i que al punt d'informació ofereixen passejades en barca pel llac (a preus evidentment islandesos), nosaltres decidim observar el llac des de la riba. No hi ha pràcticament ni una ànima i el passeig resulta del tot agradable, res a veure amb les barques farcides de turistes i d'aparells de fotografia digital. El temps s'escapa lentament mentre ens deixem seduir per tot el que arriba als nostres ulls. És un dels paisatges més impactants que hem vist a la nostra vida.
La nevera islandesa.
Creuem el pont que salva el canal de desaigüe del Jökulsarlón a l'oceà i girem a la dreta, on centenars de blocs de gel blanc de totes les formes i mides imaginables descansen damunt la sorra negra d'una platja de postal. Aquest fet es deu a l'onatge de l'oceà que empeny cap a la sorra els blocs de gel que arriben del llac a través del canal.
Deambulem pel laberint de gel i per uns minuts ens sentim com una vareta de lluç dins d'un congelador.
La platja de gel.
Després d'una última aturada a la riba més oriental del llac, on hi ha el centre d'informació, iniciem el trajecte cap a Höfn, a uns 70km, on tenim previst parar a dinar.
Avui el temps no ens acompanya, i el camí a Höfn el fem en les pitjors condicions que hem trobat des que vam arribar a l'illa (mireu el vídeo).
Camí de Höfn.
Un cop a Höfn dinem prop del port, i després de prendre dos cappuccinos al Kaffi Hornið, on parlem amb un basc que va trobar l'amor a Höfn, anem a un supermercat (no trobem cap Bónus) i en sortir-ne descobrim una botigueta molt discreta on fem una bona compra de regals per gran part de la família i, evidentment, per la Sílvia.
En tota l'illa no ha estat gens fàcil trobar llocs on fer compres d'articles de regal que no siguin els centres de visitants dels principals punts d'interès del país. Ja no comptàvem en trobar res interessant i aquesta botiga ha estat una benedicció. El seu nom? Handraðinn Hornafirði. Es tracta d'una petita botiga on tots els articles són fets per dones de la zona. Us recomanem que us hi deixeu caure si algun dia us perdeu per la costa est islandesa.
Sortim de Höfn ben avançada la tarda amb l'intenció d'arribar a Djúpivogur. Són més de 100kms de Ring Road dolenta (ja hem après que existeixen dos tipus de Ring Road!) resseguint l'accidentada costa est islandesa.
Ens aturem a la reserva natural de Hvalnes seduïts per la possibilitat d'observar foques i orques, però no tenim sort.
Seguim el nostre camí tot vorejant tots i cadascun dels fiords que anem trobant, fins que tot d'una veiem el cartell d'entrada a Djúpivogur, poblet situat a l'inici del fiord Berufjörður. Després d'una volta amb la furgoneta constatem que no hi ha res d'interessant en aquesta població, cosa totalment comprensible donada l'hora que és, i decidim fer uns quilòmetres més.
Al fons del fiord Berufjörður hi ha l'inici d'una carretera de muntanya molt interessant per a qualsevol viatger intrèpid com nosaltres (mireu el cartell de la fotografia). Resulta que és una drecera fantàstica de "només" 19kms, que permet un estalvi de més de 80kms de tortuosa Ring Road. Ho tenim molt clar i no ho dubtem ni un moment. Amunt que fa pujada! Però ho deixem per l'endemà. Està enfosquint i avui ja hem fet prous quilòmetres. Aparquem la furgoneta al costat de la carretera disposats a gaudir d'un bon sopar. El penúltim sopar a l'illa. La penúltima nit a Islàndia.
La nevera islandesa.
Creuem el pont que salva el canal de desaigüe del Jökulsarlón a l'oceà i girem a la dreta, on centenars de blocs de gel blanc de totes les formes i mides imaginables descansen damunt la sorra negra d'una platja de postal. Aquest fet es deu a l'onatge de l'oceà que empeny cap a la sorra els blocs de gel que arriben del llac a través del canal.Deambulem pel laberint de gel i per uns minuts ens sentim com una vareta de lluç dins d'un congelador.
La platja de gel.
Després d'una última aturada a la riba més oriental del llac, on hi ha el centre d'informació, iniciem el trajecte cap a Höfn, a uns 70km, on tenim previst parar a dinar.
Avui el temps no ens acompanya, i el camí a Höfn el fem en les pitjors condicions que hem trobat des que vam arribar a l'illa (mireu el vídeo).
Camí de Höfn.
Un cop a Höfn dinem prop del port, i després de prendre dos cappuccinos al Kaffi Hornið, on parlem amb un basc que va trobar l'amor a Höfn, anem a un supermercat (no trobem cap Bónus) i en sortir-ne descobrim una botigueta molt discreta on fem una bona compra de regals per gran part de la família i, evidentment, per la Sílvia.
En tota l'illa no ha estat gens fàcil trobar llocs on fer compres d'articles de regal que no siguin els centres de visitants dels principals punts d'interès del país. Ja no comptàvem en trobar res interessant i aquesta botiga ha estat una benedicció. El seu nom? Handraðinn Hornafirði. Es tracta d'una petita botiga on tots els articles són fets per dones de la zona. Us recomanem que us hi deixeu caure si algun dia us perdeu per la costa est islandesa.
Sortim de Höfn ben avançada la tarda amb l'intenció d'arribar a Djúpivogur. Són més de 100kms de Ring Road dolenta (ja hem après que existeixen dos tipus de Ring Road!) resseguint l'accidentada costa est islandesa.Ens aturem a la reserva natural de Hvalnes seduïts per la possibilitat d'observar foques i orques, però no tenim sort.
Seguim el nostre camí tot vorejant tots i cadascun dels fiords que anem trobant, fins que tot d'una veiem el cartell d'entrada a Djúpivogur, poblet situat a l'inici del fiord Berufjörður. Després d'una volta amb la furgoneta constatem que no hi ha res d'interessant en aquesta població, cosa totalment comprensible donada l'hora que és, i decidim fer uns quilòmetres més.
Al fons del fiord Berufjörður hi ha l'inici d'una carretera de muntanya molt interessant per a qualsevol viatger intrèpid com nosaltres (mireu el cartell de la fotografia). Resulta que és una drecera fantàstica de "només" 19kms, que permet un estalvi de més de 80kms de tortuosa Ring Road. Ho tenim molt clar i no ho dubtem ni un moment. Amunt que fa pujada! Però ho deixem per l'endemà. Està enfosquint i avui ja hem fet prous quilòmetres. Aparquem la furgoneta al costat de la carretera disposats a gaudir d'un bon sopar. El penúltim sopar a l'illa. La penúltima nit a Islàndia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada