Un matí més el dia es desperta del tot assolellat! De moment, ni rastre d'aquell temps inestable i canviant que havíem llegit en tantes guies, articles i revistes.Hveravellir llueix sota el sol enmig d'un territori elevat 620 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d'una àrea geotermal situada al centre d'Islàndia, encaixada entre dos de les tres glaceres més grans de l'illa: el Hofsjökull, a l'est, i el Langjökull, a l'oest. Camps de lava, solfatares, fumaroles i residus glacials són els trets característics d'aquest indret. I una piscina! La piscina de la fotografia. Si bé no es tracta d'una piscina natural creada per exprés desig de la mare naturalesa, si que l'aigua que l'omple prové directament dels seus voltants. Dos conductes vessen les seves aigües, una freda i l'altra bullint, al seu interior, i la barreja resultant bé mereix que li dediquem una remullada com cal! Però bé, tot al seu temps. Primer de tot una breu passejada per la zona de solfatares:
Solfatares de Hveravellir.
Després d'al·lucinar un cop més amb els capricis d'aquesta illa, decidim que és l'hora dels valents. Anem a la furgoneta a buscar els banyadors i les tovalloles i ens dirigim a la piscina. El fred, tot i el sol que escalfa la cara, és intens. Ens canviem en un temps rècord i, també en un temps rècord, ens introduïm a la piscina. A partir d'aquí, a gaudir i a relaxar-nos. Veritablement, un dels moments més inoblidables de tot el viatge.
Bany entre glaceres. Al fons el Hofsjökull.Esmorzats, relaxats i meravellats, decidim posar fi a la nostra curta estada a Hveravellir i continuar amb el nostre pla: seguir baixant per la F35 fins a Gullfoss i després visitar les zones de Geysir i Þingvellir.
Menys de 100km són els que ens separen de Gullfoss (a aquestes alçades ja no caldria dir que es tracta d'una altra cascada!!!), i per tant, menys de 100km són els que ens queden de mala carretera i d'absorbir la pols del desert. Però a Islàndia no hi ha pena sense justificar: el paisatge d'avui promet, i molt. Passarem molt, molt a prop, de les glaceres Hofsjökull, amb una extensió de 1000km², i Langjökull, amb 1500km².
Paisatges que tallen la respiració.
El recorregut fins a Gullfoss és meravellós. La sensació de soledat ens envolta a cada quilòmetre. El paisatge ens distreu i els minuts van caient en silenci. Anem a poc a poc. La pista no ens permet anar a més velocitat. Si ho permetés, també aniríem lents.
Arribem a Gullfoss al voltant de les dues del migdia, i és que ens hem aturat moltes vegades a contemplar els magnífics escenaris pels quals hem transitat tranquil·lament.
Precisament tranquil·litat és el que no hi ha a l'aparcament de Gullfoss. Després de tants quilòmetres circulant sense gairebé rastres de presència humana ni mecànica, trobar-nos tants vehicles en aquest indret ens xoca profundament.
Dinem i seguidament creuem l'aparcament per dirigir-nos a la passarel·la que condueix a la cascada, el nom de la qual, Gullfoss, significa "cascada d'or", denominació que fa referència als reflexes que els raigs solars creen en l'aigua polvoritzada del salt del riu Hvítá ("riu blanc").
Gullfoss, la "cascada d'or".
Malauradament, com podeu veure a les fotografies, no podem gaudir de la Gullfoss en tot el seu esplendor. Com que en aquests moments el cel està cobert de núvols, la típica estampa d'aquesta cascada amb un arc de Sant Martí que la decora no la podem observar. Ja tenim l'excusa perfecta per tornar a Islàndia un altre estiu! O hivern!?!?
Després de fer les fotografies de rigor, havent de fer autèntics malabarismes per aconseguir una instantània sense que hi surti cap animal bípede, anem a la cafeteria del centre d'informació a prendre alguna cosa calenta. Ens entretenim una estona tot xafardejant els articles de la botiga i, sense haver de pagar les consumicions gràcies a la gentilesa del noi que ha servit a la Sílvia, ens dirigim a la furgoneta per seguir el camí cap a Geysir, a tan sols 9km d'aquí.
A Geysir no hem de prendre cap cappuccino per entrar en calor. Descobreixo que només cal ajupir-se i parar les mans de forma horitzontal a escassos centímetres del sòl per aconseguir certes dosis d'escalfor :
Calefacció subterrània a Geysir.
Geysir, d'on prové la paraula catalana guèiser, és una àrea geotèrmica on destaquen dos guèisers: l'Stóri Geysir (a la foto) i l'Strokkur.
El Geysir, temps enrere, era capaç d'expulsar l'aigua fins a 60 metres d'altura. Amb l'objectiu de forçar aquest fenomen, molts visitants es van dedicar a abocar-hi pedres i sabó, la qual cosa, a la llarga, ha provocat que el Geysir hagi perdut molta força. Avui en dia el guèiser gairebé no mostra cap activitat, i tan sols podem observar l'aigua en ebullició i el vapor que en surt d'ella.
L'Strokkur és la joia de la zona actualment. És el guèiser més espectacular: expulsa aigua cada 5 minuts aproximadament, i les columnes de vapor que produeix poden arribar als 20 metres d'altura.
El lloc no és especialment bonic, així que ens dediquem exclusivament a fer una curta passejada al voltant d'aquests dos guèisers, fer unes quantes fotos i gravar, amb grans dosis de paciència, algun vídeo de l'Strokkur en acció:
Arribem a Gullfoss al voltant de les dues del migdia, i és que ens hem aturat moltes vegades a contemplar els magnífics escenaris pels quals hem transitat tranquil·lament.
Precisament tranquil·litat és el que no hi ha a l'aparcament de Gullfoss. Després de tants quilòmetres circulant sense gairebé rastres de presència humana ni mecànica, trobar-nos tants vehicles en aquest indret ens xoca profundament.
Dinem i seguidament creuem l'aparcament per dirigir-nos a la passarel·la que condueix a la cascada, el nom de la qual, Gullfoss, significa "cascada d'or", denominació que fa referència als reflexes que els raigs solars creen en l'aigua polvoritzada del salt del riu Hvítá ("riu blanc").
Gullfoss, la "cascada d'or".
Malauradament, com podeu veure a les fotografies, no podem gaudir de la Gullfoss en tot el seu esplendor. Com que en aquests moments el cel està cobert de núvols, la típica estampa d'aquesta cascada amb un arc de Sant Martí que la decora no la podem observar. Ja tenim l'excusa perfecta per tornar a Islàndia un altre estiu! O hivern!?!?
Després de fer les fotografies de rigor, havent de fer autèntics malabarismes per aconseguir una instantània sense que hi surti cap animal bípede, anem a la cafeteria del centre d'informació a prendre alguna cosa calenta. Ens entretenim una estona tot xafardejant els articles de la botiga i, sense haver de pagar les consumicions gràcies a la gentilesa del noi que ha servit a la Sílvia, ens dirigim a la furgoneta per seguir el camí cap a Geysir, a tan sols 9km d'aquí.
A Geysir no hem de prendre cap cappuccino per entrar en calor. Descobreixo que només cal ajupir-se i parar les mans de forma horitzontal a escassos centímetres del sòl per aconseguir certes dosis d'escalfor :
Calefacció subterrània a Geysir.
Geysir, d'on prové la paraula catalana guèiser, és una àrea geotèrmica on destaquen dos guèisers: l'Stóri Geysir (a la foto) i l'Strokkur.El Geysir, temps enrere, era capaç d'expulsar l'aigua fins a 60 metres d'altura. Amb l'objectiu de forçar aquest fenomen, molts visitants es van dedicar a abocar-hi pedres i sabó, la qual cosa, a la llarga, ha provocat que el Geysir hagi perdut molta força. Avui en dia el guèiser gairebé no mostra cap activitat, i tan sols podem observar l'aigua en ebullició i el vapor que en surt d'ella.
L'Strokkur és la joia de la zona actualment. És el guèiser més espectacular: expulsa aigua cada 5 minuts aproximadament, i les columnes de vapor que produeix poden arribar als 20 metres d'altura.
El lloc no és especialment bonic, així que ens dediquem exclusivament a fer una curta passejada al voltant d'aquests dos guèisers, fer unes quantes fotos i gravar, amb grans dosis de paciència, algun vídeo de l'Strokkur en acció:
L'Strokkur enfadat.
L'última visita d'avui és a Þingvellir (la Þ es pronuncia com la Z de Zaragoza), a menys de 60km de Geysir (carreteres 35, 365 i 36). Aquest lloc és interessant des del punt de vista geològic perquè hi trobem la falla d'Almannagjá, de 7km de longitud, que separa les plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i d'Euràsia. El següent vídeo resulta molt didàctic! Llàstima que no es pugui apreciar el lent moviment de les plaques per així poder demostrar la teoria de la deriva continental:
La Sílvia supercontenta.
No cada dia es pot canviar tan ràpid de placa tectònica!
Per estrany que us pugui semblar, a Þingvellir s'instaurà el primer Parlament democràtic del món l'any 930. De fet, Þingvellir significa "Plana del Parlament" i és aquí on es prengueren les decisions més importants del país fins a la seva dissolució l'any 1798. Més tard aquest Parlament es reubicaria a Reykjavik.
Þingvellir.
Després d'un lleuger i solitari passeig per l'interior de la falla que acabem a la fantàstica cascada d'Öxarárfoss, retornem a la furgoneta amb el fred de l'inacabable capvespre islandès al cos.
Som a només 50km de Reykjavik. Som més a prop que mai de complir el nostre projecte: el projecte "direcció Reykjavik". Tot i que no significa la fi del viatge!
Valorem fer nit a Þingvellir, però aviat ho descartem. Volem arribar a la capital islandesa. No ho pensem dos cops, arranquem la furgo i agafem la 36 per connectar amb la Ring Road. La posta de sol ens acompanya en aquests darrers quilòmetres fins a la "badia de fum", una badia que demà ens veurà despertar.
Þingvellir.
Després d'un lleuger i solitari passeig per l'interior de la falla que acabem a la fantàstica cascada d'Öxarárfoss, retornem a la furgoneta amb el fred de l'inacabable capvespre islandès al cos.
Som a només 50km de Reykjavik. Som més a prop que mai de complir el nostre projecte: el projecte "direcció Reykjavik". Tot i que no significa la fi del viatge!Valorem fer nit a Þingvellir, però aviat ho descartem. Volem arribar a la capital islandesa. No ho pensem dos cops, arranquem la furgo i agafem la 36 per connectar amb la Ring Road. La posta de sol ens acompanya en aquests darrers quilòmetres fins a la "badia de fum", una badia que demà ens veurà despertar.
Es vídeo de na Sílvia saltant de placa en placa és genial! :D
ResponEliminaÁnims berto que ja hi queda menys! ;)