Com ens mourem per l'illa?

Per l'illa ens mourem amb la furgo que hem comprat!!

No ha estat feina fàcil aconseguir-la ja que en primer lloc costa una pastarrufa i en segon lloc el mercat és ampli i divers, hi ha un munt de models i marques a escollir.

Un cop endinsats en el món de les 'campers' vam descartar qualsevol marca i model que no fos una volskwagen multivan, és un model que té les '4' coses bàsiques per poder fer nit allà on vulguis de forma comfortable.

Els primers contactes amb concessionaris de cotxes va ser a principis del mes de març...al veure que noves eren cares per les nostres butxaques vam descartar l'opció d'adquirir-la de primera mà. Així que tot seguit vam començar a mirar empreses que es dediquen a la venda de 'campers' usades. La primera camper que vam veure ja ens va agradar, per nosaltres l'haguéssim comprat aquell mateix instant, era de color granate i tenia els complements que buscavem, i quan ja estavem decidits ens van dir que l'havien venut al matí, la decepció va ser molt gran i vam estar desmotivats durant unes setmanes. Amb distància pensem que va ser millor perquè l'impuls i la il·lusió ens hagués fet equivocar de bones a primeres. S'anava retallant la distancia per iniciar el viatge cap a islàndia i encara no teniem el mitjà de transport, vam tornar a intentar amb una de color vermell, i també ens les van treure de les mans...aquell dia vam quedar atordits però tanmateix aquella patacada ens va enfortir per posar fil i agulla a la odissea de comprar la furgo, de seguida que vam trobar la que buscavem amb tots els complements que voliem la vam caçar !! Ara la veureu és de color blanc i és preciosa !!

Finalment, està matriculada i assegurada !! Ja la podem anar a buscar !! Aquest divendres dia 13 de juny la podrem conduir per primer cop.

Estem molt il·lusionats !!

Aquí una fotica de la nostra petitona:

Miquel Calçada porta el seu "Afers Exteriors" a Islàndia

L'equip "d'Afers exteriors" visita l'illa d'Islàndia. En Miquel Calçada passejarà per l'illa acompanyat de la família del pintor català Baltasar Semper.

La filla del pintor, Rebekka Semper, li mostra el punt on es parteixen les plaques tectòniques d'Amèrica i Europa, després l'acompanya a Thingvellir (Planura del Parlament), a Haukadalur, i a banyar-se al Blue Lagoon.

En Baltasar, un altre català que viu a Islàndia, li detalla els motius que el van dur a viure en aquell país i li explica com li ha resultat el procés d'adaptació.

Què hi passa a Islàndia?

Aquestes últimes setmanes han aparegut als diaris del nostre petit país dues notícies de la llunyana Islàndia.

El dia 29 de maig era un terratrèmol de 6,1º, que provocava nombrosos danys materials i l'enfonsament de diverses cases.
La sacsejada es va percebre sobretot a les localitats de Hveragerdi i Selfoss, molt a prop de l'epicentre, a uns 55 quilòmetres de la capital Reykjavik on la terra també es va moure.

Aquí podeu veure un video narrat en islandès:

L'altra notícia apareixia divendres passat a El Periódico, i era que havia arribat a Islàndia el primer ós polar en 20 anys. La part negativa de la noticia és que l'ós va ser abatut a trets per la policia local.

Aquí teniu la notícia que apareixia al diari:

Per primera vegada en 20 anys, un ós polar va travessar els 300 quilòmetres que separen el sud-est de Groenlàndia de la costa nord d'Islàndia. Probablement, el plantígrad va fer part de la travessia sobre un iceberg, i la resta, nedant. No obstant, la seva gesta no va semblar commoure gaire les autoritats islandeses, que li van dispensar una sinistra benvinguda. Poc després de ser vist dimecres al matí per un granger mentre deambulava per una carretera pròxima a la ciutat de Skagafjördur, l'ós va ser abatut a trets per la policia local.
La mort de l'animal, d'uns 250 quilos de pes, ha desencadenat la protesta dels grups ecologistes, que asseguren que hauria estat perfectament possible immobilitzar-lo i traslladar-lo a un lloc segur. El cap de policia que va donar l'ordre de disparar sosté, no obstant, que per disposar dels tranquil.litzants necessaris hauria d'haver esperat un temps durant el qual hi havia el risc de perdre el rastre de l'ós a causa de la boira. El Ministeri de Medi Ambient va anunciar que obrirà una investigació per aclarir si la policia va obrar correctament.
Les lleis locals autoritzen la caça d'óssos polars --una de les espècies més amenaçades pel canvi climàtic-- sempre que representin un perill per a les persones o per al bestiar. Aquesta última condició s'aplica, en qualsevol cas, amb una laxitud considerable. El 1993, uns mariners van veure un plantígrad nedant a prop de Strandir. No estava, doncs, en situació d'amenaçar ningú. El van matar abans que arribés a la costa. Idèntica sort va córrer l'últim ós polar que fins ara havia posat les seves peülles sobre terra islandesa. Va passar el 1988.
A l'edat mitjana, era freqüent veure óssos polars domesticats a Islàndia. Fa més de tres segles que no se'n captura cap exemplar viu.