Dia 3: Burntisland - Scrabster

El matí ens desperta oferint-nos un sol esplèndid. Després de dos dies matinant, avui ens ho agafem amb molta més calma. Estem a escassos 400km de Scrabster i el ferry no surt fins demà a la matinada, així que el dia d'avui ens el podem prendre més relaxadament.

Sortim de la població de Burntisland direcció Inverness. Agafem la M90 fins a Perth i continuem per la A9. Decidim aturar-nos a esmorzar a l'aparcament d'una àrea de servei per poder, d'aquesta manera, gaudir dels serveis que no disposa la nostra furgoneta. Com que avui tenim temps per fer alguna cosa més que conduir, agafem fulletons turístics de la zona a l'àrea de servei.

Mentre la Sílvia condueix, jo vaig inspeccionant el munt de fulletons que ens hem apropiat. Tots ells ens conviden a unes apassionants visites a uns enormes castells que es troben disseminats damunt l'extensa geografia escocesa. Evidentment, ens conviden a unes visites prepagament. Prepagament d'uns 10-15 euros per persona. Com que el sistema prepagament no ens fa massa el pes decidim declinar cadascuna de les múltiples invitacions que ens ofereixen. Mirarem de conformar-nos amb alguna visió panoràmica d'un castell des de la carretera. Ho intentem al passar prop del castell de Blair, però l'intent es queda en això, un simple intent.

Seguim cap al nord i per uns instants ens plantegem visitar el llac Ness, a pocs quilòmetres de Inverness. Madurem la idea i sobrepassem la ciutat deixant a la nostra esquerra el desviament cap al llac. Creuem els fiords Moray Firth i Cromarty Firth sense saber què ens espera. O potser hauríem de dir, qui ens espera!

Conduint per l'esquerra a Escòcia. Pont sobre el Cromarty Firth.

Just creuar el pont de Cromarty Firth, veiem cotxes aturats a la vora esquerra de la carretera. Dirigim la mirada a la nostra dreta cap al fiord, i immediatament experimentem el primer gran impacte visual del viatge: foques!, estem veient foques a un centenar de metres d'on ens trobem! Aparquem la furgoneta en un racó de la carretera i intentem localitzar el més ràpid possible els prismàtics que ens ha deixat el meu pare. Agafem també la càmera fotogràfica, i seguidament correm fins a l'altre costat de carretera disposats a observar més detingudament uns animals que només hem vist, i de forma domesticada, en un zoològic. Les voleu veure? Mireu, mireu!

D'acord!, potser en el zoològic es veuen més detalladament que en aquestes fotos. Però aquí les veiem en estat salvatge i en el seu propi medi natural. I a més, de franc!

L'aturada a Cromarty Firth paga molt la pena. Ens hi estem una bona estona. Prenem unes quantes imatges des de la carretera i decidim baixar a la riba del fiord per apropar-nos a elles prudencialment. Amb els prismàtics podem veure-les perfectament: la majoria reposa panxa enlaire en una mena d'illes formades per algues que suren damunt l'aigua. De tant en tant alguna d'elles es capbussa dins l'aigua i apareix al cap d'una estona força més lluny d'on es trobava.

Dos naturalistes aficionats a Cromarty Firth.

Finalment, decidim deixar que les foques gaudeixin d'un pèl més de intimitat i tornem a la furgoneta. Ens allunyem de Cromarty feliços i contents de la sorpresa que ens tenia preparada el destí.

No conduïm gaire estona. S'apropa l'hora de dinar, i el sol que ens escalfa la cara convida a fer-ho prop del mar. Després de comprar carn en un hipermercat, on miraculosament trobem gel per la nostra necessitada nevera, deixem l'A9 i agafem una estreta carretera que desemboca en una petita població costanera anomenada Dornoch. Pels carrers hi passeja força gent, però no ens hi aturem. Busquem ràpidament un carrer que ens dugui a la platja. Després d'algun intent fallit per culpa d'obres a la via pública, aconseguim arribar a peu de platja seguint un camí molt poc habitual: el d'un camp de golf amb esplèndides vistes al mar.

Cartell informatiu a Dornoch.

Menú del dia: arròs i carn a la planxa.

Havent dinat toca una estona de relax. Després de tres dies veient asfalt i cremant combustible sense parar, mereixem un regal en forma de migdiada sota l'astre rei. Així que, sense pensar-ho més, ens dirigim a la recerca d'un indret solitari on poder gaudir dels raigs solars.

Malauradament, tot el que és bo s'acaba. Ens trobem a només 120km del port de Scrabster i hi volem arribar abans no es faci fosc, així que després de passejar vora l'oceà i congelar els peus dins les seves aigües deixem enrere Dornoch amb energies renovades.

Traient el nen que portem dins.

A mesura que ens apropem a Scrabster el cel es va tapant. El paisatge de cop i volta esdevé més erm i inhòspit. Són quilòmetres i quilòmetres de carretera que semblen no dur a enlloc. Però l'indret és fascinant. Veiem alguna casa perdent-se en la llunyania. Molins de vent amenaçadors. Igual d'amenaçadors que els núvols que tenyeixen el cel.

Cartell indicatiu molt gràfic.

L'amenaça és al cel.

Un parell d'hores després de sortir de Dornoch arribem al port de Scrabster, una diminuta població que es troba situada a la costa més septentrional d'Escòcia. Scrabster està literalment enganxada a Thurso, una petita població on hi podem trobar tot tipus de serveis.

El petit port de Scrabster.

Després d'una curta visita al port des d'on salparem de matinada direcció a les Illes Fèroe, retornem a Thurso i aparquem la furgoneta en un dels seus tranquils carrers amb la intenció de passar-hi la nit. Abans de sopar decidim sortir a estirar les cames, però deu minuts després reculem perquè ens estem congelant de fred. El millor que podem fer és sopar i anar a dormir. Demà a les 3:00 a.m. sonarà l'alarma del mòbil per dirigir-nos al port a embarcar. Dormirem poques hores, ja ho trobàvem a faltar!

Dia 4: Scrabster - Tórshavn