19 de setembre 2008

Síndrome de Stendhal a la islandesa

Islàndia ha entrat dins nostre i no en surt. En aquest post i en els següents anirem desgranant històries d'aquest llarg viatge a les terres dels elfs i els trolls. Esperem que Islàndia s'hagi instal·lat en els nostres cors en forma d'elf i no pas de troll. Simplement per una qüestió de dignitat.

Per a qui tingui la sana intenció d'arribar a Islàndia en un futur d'una manera tan poc ortodoxa com la nostra, és a dir, enfilats en una furgoneta i rodant per mitja Europa, aquí deixem tres dades que probablement facin que desisteixi de tal intenció:

- Més de 5.800 quilòmetres recorreguts.
- Més de 800 euros en combustible.
- Més de 140 euros en peatges.

Bé, esperem que aquestes xifres, gens menyspreables, no hagin fet desistir gaires lectors. Si ets dels que t'has deixat aclaparar per aquests tres numerots, et convidem a seguir llegint la crònica del viatge. Tenim preparades un munt d'històries, curiositats, fotografies i vídeos que t'aclapararan de tal manera que cada dia et trobaràs més a prop d'Islàndia.

La matinada del dia 3 d'agost començava la nostra aventura a Roses. Per davant, més de 2.400 quilòmetres fins arribar al port de Scrabster, a la costa més septentrional d'Escòcia.

En el pròxim post explicarem aquests 2.400 quilòmetres... de forma abreviada, evidentment.

La Sílvia, l'Albert i la furgoneta, instants abans de recórrer els primers metres cap a Islàndia.