03 d’agost 2008

Dia 1: Roses - Pas de Calais

Sortim de Roses més o menys a l'hora prevista, les 5'30 del matí. Ahir a la nit ho vam acabar de deixar tot a punt per tal de poder sortir ben puntuals. Després de carregar el dipòsit fins "els topes" deixem enrere l'antiquada frontera que divideix Catalunya i al cap de tres hores creuem el viaducte de Millau (previ pagament de 7'40€) i ens hi aturem per esmorzar. Aprofitem per estirar les cames i pugem al mirador que han habilitat per contemplar aquesta obra d'alta enginyeria. L'accés és gratuït, però com que som molt generosos hi deixem uns 70€ de propina (sí, sí, 70€, ho heu llegit bé!).

Sempre fent país.


Fotografia amb el viaducte de Millau al fons: 70 €.


Seguim fent camí direcció París. Ens queden més de 900km per arribar a Calais, on tenim previst passar la nit. Ens aturem a dinar en un bosc fora de l'autopista per descansar del brogit del trànsit. No ens hi entretenim massa, encara no hem creuat París i no sabem si trobarem retencions. Així que seguim devorant quilòmetres, acompanyats de bona música, i en poques hores ens plantem a les portes de la capital francesa. La voltegem per l'est sense grans complicacions després d'haver repostat combustible i iniciem l'última part de trajecte, 290km direcció Calais.

Per carreteres franceses.


Quan falten uns 50km per arribar a Calais decidim desviar-nos cap a l'oest direcció Bolougne-Sur-Mer per després apropar-nos a Calais vorejant la costa atlàntica per una carretera secundària. Comença a ploure i travessem, sense aturar-nos-hi, una Bolougne fosca i més de tardor que no pas d'estiu. Enfilem la carretereta resseguint la línia del mar. És molt estreta i molt poc transitada. El dia es va enfosquint i, amb la pluja, el paisatge adquireix, cada instant que passa, un toc més misteriós. A l'esquerra, l'oceà, blau fosc; a la dreta, camps de conreu, verds, grocs, tots molt intensos. El cel ens cau al damunt. És meravellós. Decidim no arribar a Calais. Preferim aturar-nos a pocs quilòmetres de la ciutat en aquesta mateixa carretera, per adormir-nos vora l'oceà, sota la pluja d'una freda nit d'estiu. Veiem una carretera a la nostra esquerra que serpenteja fins a uns penyasegats amb unes vistes privilegiades. En pocs minuts hi arribem. Aturem la furgoneta quan el comptaquilòmetres marca 1.225, sopem i ens adormim sota la pluja suau que cau damunt el Cap Blanc-Nez. Demà toca matinar. Demà entrem a l'Eurotunnel.

Practicant kitesurf a l'Atlàntic.


2 comentaris: