12 d’agost 2008

Dia 10: Reykjavik - Herdísarvík

Una estranya i aparentment impossible combinació de lletres, i sorgeix Reykjavik. Estic convençut, i faig saber que no en sóc pas un gran i reconegut jugador, que aquesta paraula donaria molts punts en una partida de Scrabble (per cert, són vàlids els noms propis???).
A banda de donar molts punts sobre una taula de joc, la capital islandesa possiblement sigui la ciutat del món que ostenta l'inútil rècord de maneres errònies d'escriure el seu nom. De fet, jo mateix vaig trobar-me amb seriosos dubtes quan al mes d'abril de l'any passat vaig decidir crear del no-res aquest bloc. Com havia d'escriure el nom de la capital d'estat més septentrional del món? El més sensat que se'm va ocórrer en aquell moment va ser, curiosament, escriure-ho igual que a la pàgina web de Turisme Reykjavik. I així ho vaig fer.

Vaig titular el bloc "direcció Reykjavik" i quatre mesos després Reykjavik deixa de ser la nostra direcció i es converteix en la nostra situació, exactament aquesta: 64° 8' 0'' N, 21° 56' 0'' W.

Així doncs, despertem el sisè matí a l'illa en el carrer Bjarkargata de la capital islandesa. Ahir a la nit vam arribar procedents de Þingvellir i tan sols vam tenir forces per escollir un lloc on passar la nit, fer un ràpid sopar dins la furgoneta i posar-nos a dormir. Són tantes les emocions i sensacions que ens produeix l'illa que consumim el temps diürn fins al seu límit més extrem. I, evidentment, els nostres cossos se'n ressenteixen. Però, miraculosament, cada matí renaixem de les nostres pròpies cendres disposats a topar amb més emocions i més sensacions (i algun que altre elf despistat!). Malauradament, aquest elf despistat no es troba pels voltants del llac Tjörnin, on hem passat la nit. Però no hi ha mal que per bé no vingui: si no hi és, podrem esmorzar tranquil·lament asseguts en unes taules a tocar del llac sense que ens molesti amb les seves entremaliadures.

El llac urbà Tjörnin.

Després d'esmorzar i d'haver pogut comprovar de forma empírica que veritablement els elfs existeixen (és la conclusió a la qual hem arribat després de descobrir la gran quantitat de deixalles escampades al voltant de "l'idíl·lic" racó on hem esmorzat: això només pot ser l'entremaliadura d'un ésser ocult!) ens disposem a descobrir l'anomenada "badia de fum", és a dir: Reykjavik.

Fem molt poc cas a la guia i ens llancem a recórrer la ciutat amb l'única intenció de deixar-nos sorprendre fàcilment. Ens dirigim al centre, on el carrer Laugavegur fa la funció d'eix comercial d'aquesta ciutat de més de 115.000 habitants (gairebé 200.000 comptant l'àrea metropolitana). Fa un sol radiant i resulta molt agradable passejar pels airejats carrers de la capital. No hi ha el bullici característic que podem patir a qualsevol altra ciutat europea. Tot és molt més assossegat.
De camí ensopeguem amb el Centre d'Informació Turística, on visitem una exposició de fotografies d'Islàndia i ens captiva una maqueta a escala de l'illa. Agafem desenes de fulletons turístics i sortim sota el sol islandès. En poca estona ens trobem a l'inici del Laugavegur, carrer que travessem tot xafardejant les desenes de bars, pubs, restaurants i botigues de disseny i no disseny que es troben disseminades al llarg del seu llarg, i a vegades estret, recorregut. Tot plegat no resulta massa estimulant, així que fem un fotografia molt curiosa que denota certa vocació social en la població islandesa:

Ja no teniu excusa per no portar-ne!

Ens arribem a l'impressionant catedral neogòtica de Reykjavik anomenada Hallgrímskirkja en honor al poeta islandès Hallgrímur Pétursson. Va ser construïda entre el 1948 i el 1986 i finançada en gran part pels seus propis parroquians. Malauradament el seu exterior està en obres i una monumental bastida la cobreix parcialment. Fem una ràpida incursió en el seu interior i quan en sortim decidim que ja és una hora decent per anar a dinar.

Avui és un dia especial. És, i serà, l'únic dia que dinarem de restaurant. Per a l'ocasió decidim fem una consulta a la nostra guia per tal d'encertar en l'elecció. Ens decantem per un restaurant del carrer Baldursgata, el Þrir Frakkar.
La carta del restaurant està escrita en islandès i en anglès i tenim alguna que altra dificultat per desxifrar els plats que se'ns ofereix. Després d'intentar-los desxifrar amb l'ajuda de la cambrera escollim dues sopes, una de verdures i l'altra de ceba, i un plat de salmó i un de bacallà. Que què tal es menja a Islàndia? Comproveu-ho vosaltres mateixos:

Restes de menjar islandès.

Sortim del Þrir Frakkar, on hem fet un molt bon dinar pel mòdic preu de 5.200ISK (38'79€), i fem baixar el menjar tot passejant direcció Laugavegur. La terrassa del Kaffi Sólon llueix sota el sol boreal de mitja tarda i ens ofereix un lloc ideal on prendre un cafè i escriure un parell de postals que hem comprat al matí. Gaudim de l'esplèndid dia que ens regala Reykjavik i tot repassant el tiquet del restaurant ens adonem que ells també ens han fet un regal: no ens han cobrat una de les dues sopes del dinar!

Els aires urbans de Reykjavik han estat per nosaltres una forta alenada de cosmopolitisme després d'haver passat tants de dies respirant els aires rurals del país. Menys de 24 hores a Reykjavik i ja enyorem els territoris inhòspits islandesos. Enyorem la solitud del paisatge nu, la solitud d'un paisatge despullat d'artificis.

No passarem cap nit més a la capital. Preferim sopar i dormir en algun indret amagat i lluny de Reykjavik. Així que pugem un cop més a la furgoneta i decidim acomiadar-nos de la ciutat com es mereix: observant-la amb tota la seva majestuositat. Ens enfilem al turó d'Oskjuhlið, al sud de la ciutat, on està situat l'edifici Perlan. Es tracta d'una enorme cúpula de vidre situada en el centre de cinc enormes tancs d'aigua calenta destinada a la calefacció de tota la ciutat. Sota la cúpula hi ha un restaurant i una plataforma des d'on s'obtenen unes magnífiques panoràmiques de la ciutat:

Reykjavík i l'oceà rendits als nostres peus.

Amb Reykjavik reflectint-se en el mirall retrovisor de la nostra Multivan ens dirigim a la recerca d'aquell indret amagat i lluny de tota multitud humana. Agafem la carretera 42 en direcció sud a través de la península de Reykjanes amb la intenció de dormir al costat de l'oceà. En el mapa hem localitzat un punt que sembla ideal: la zona de l'església Strandakirkja i el far Litlagata. Pel camí ens aturem a Krísuvík, una àrea geotermal situada en els primers quilòmetres de dorsal atlàntica ja emergida a la superfície.

Àrea geotermal de Krísuvík.

En pocs minuts albirem l'oceà. La carretera 42 passa de l'asfalt a la grava i de la grava a l'asfalt diverses vegades fins a arribar a la zona de Herdísarvík, on està situat el far de Litlagata. De seguida el veiem, i tot i que no hi ha cap indicació per arribar-hi agafem un camí que sembla portar-hi. Mai sabrem si aquell camí ens hi hauria dut. A mesura que avancem, el camí empitjora. Finalment desistim i reculem.

Voldríem pernoctar en algun lloc apartat del camí però tot el terreny que ens envolta està tancat amb quilòmetres i quilòmetres de filat. L'única solució és entrar en un clos on un cartell anuncia que es tracta d'un càmping gratuït. Hi entrem i aturem la furgoneta a un centenar de metres d'una granja. Només hi ha tres vehicles més. Poca estona després, un noi que ha sortit de la granja se'ns acosta només per assenyalar-nos on hi ha els serveis. Hi anem i a l'entrada veiem un pot on dipositar diners a voluntat i un cistell ple d'ous que estan a la venda. És, simplement, el seu negoci.

Finalment hem trobat un lloc agradable i tranquil on passar la nit. Ben sopat fem sessió golfa de cinema a l'ordinador. El cansament cada dia passa factura: la pel·lícula avança i la Sílvia cau en un dolç i profund son. Mentre els crèdits de Caramel desfilen lentament davant meu, el meu cervell només té lloc per un pensament: Landmannalaugar, el destí de demà.


4 comentaris:

  1. Ahhh,,...! per això era tant econòmic el dinar..!
    Pels propers turistes segur que ja no badaràn més ...
    Quim

    ResponElimina
  2. El dinar econòmic era a can Multivan! Per cert Quim, m'has defraudat!!! Ni un sol comentari de la nova foto presentació del bloc!!! A veure per quan la marató de Reykjavik!

    ResponElimina
  3. Ja veig que no ets home de ciutat! Un dia allà i ja tens "mono" de paisatges verges. Això sí, se t'ha aguditzat la teva "vena artística" i ens has fet un relat molt amè.
    Per cert, tenint en compte que no ens has demostrat plausiblement que existeixin els elfs, només se m'acut quin tipus d'islandès ha pogut embrutir les rodalies del llac: un que anava borratxo! (els escandinaus en tenen fama...)
    Ah! Ara que ens has posat la mel a la boca amb el paisatge de Landmannalaugar, no ens facis esperar gaire...

    ResponElimina
  4. Pere, Landmannalaugar bé val una llarga espera! De fet, tu per veure-ho amb els teus propis ulls t'hauràs d'esperar més de sis mesos, no?
    Llavors entendràs les ganes extremes que teniem de marxar de Reykjavik!

    ResponElimina